Isabel Coixet: "Fins i tot per als que la menyspreen, la cultura és el futur"

BarcelonaLa cineasta Isabel Coixet (Barcelona, 1960) ha dedicat aquest dissabte el seu discurs d'acceptació del Premio Nacional de cinematografia 2020 als cineastes que estan començant, tal com informa Efe. Coixet ha recollit el premi de mans del ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, en un acte celebrat al Festival de Cinema de Sant Sebastià, acompanyada per companyes de professió com les directores Icíar Bollaín i Elena Trapé i l'actriu Candela Peña, a més de directors dels principals festivals de cinema, productors, distribuïdors i representants institucionals. Coixet també ha recordat que, "fins i tot per als que la menyspreen, la cultura és el futur".

La directora de La llibreria i Coses que no et vaig dir mai ja havia anunciat que faria servir els 30.000 euros amb què està dotat el premi per donar suport "a la gent que comença i que necessita una empenta", una feina que Coixet fa temps que fa amb la seva productora Miss Wasabi, amb la qual ha produït pel·lícules de directores com Elena Trapé i Belén Funes. Als nous cineastes els ha adreçat una sèrie de consells que, segons ha dit, li hauria agradat sentir a ella quan estava començant, com ara no tenir por a la càmera, fixar-se en la quotidianitat, no perdre el temps en criticar els altres o lamentar-se i arribar "plorat, pixat i psicoanalitzat" al set de rodatge.

Coixet ha recordat la seva reacció quan fa trenta anys va anar al Festival amb la seva primera pel·lícula, Massa vell per morir jove, la qual la crítica va destrossar. "M'hauria agradat dir a aquesta noia que plorava que els festivals són genials per descobrir el cinema, però que també són places de torejar egos i que, si tens un ego petit i fràgil, patiràs, però no és la fi de món", ha dit.

Guanyadora de vuit premis Goya, Coixet s'ha referit especialment a les dones cineastes que intenten obrir-se camí. "La mala notícia" per a elles, ha dit, és que l'esforç "es multiplica per mil". "Us insinuaran que tot el que teniu és per ser dones, però paradoxalment us posaran obstacles per ser-ho", ha subratllat, encara que després han vingut les bones notícies: "Per fi sento que això està canviant. Hi ha un interès real més enllà dels eslògans per la nostra mirada i la nostra manera d'estar al món".

El ministre de Cultura, erràtic durant la gestió de la pandèmia, ha enumerat les raons per les quals han concedit aquest premi a Coixet, una autora versàtil i amb projecció internacional que "ha obert camins" a cineastes més joves. "La teva obra és un referent imprescindible per a les noves generacions de cineastes", ha dit el ministre. També ha posat l'accent en la seva faceta com a documentalista i la seva "lluita per denunciar injustícies" i "donar veu a les víctimes" en títols com Viatge al cor de la tortura, Invisibles i Marea blanca, entre d'altres.

L'acte l'ha obert Elena Trapé, directora de Les distàncies, com a exemple d'aquestes cineastes que han vingut al darrere i a les quals ha ajudat Coixet. Trapé ha recordat que el 1996 estudiava història de l'art quan va descobrir Coses que no et vaig dir mai. "Em va esclatar el cap! Vaig anar tres vegades al cinema a veure-la. Em preguntava com era possible que una directora de Barcelona rodés una pel·lícula indie als Estats Units amb Lili Taylor", ha recordat. "Coixet va obrir un camí que no existia abans, la possibilitat de travessar fronteres i explicar històries amb referents culturals, visuals i musicals que fins llavors semblaven aliens al que produïa el mercat nacional", ha afegit Trapé.