Isidor Marí: "Els drets lingüístics no estan protegits de manera satisfactòria"

PalmaAra fa 25 anys que, en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics que es va fer a Barcelona del 6 i al 9 de juny de 1996, es va aprovar la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Un illenc que va participar en la redacció d’aquest document fou el sociolingüista eivissenc Isidor Marí, que recorda que l’elaboració del text va dur “uns quants anys de feina”: “Hi havia molta de participació internacional. Era important discutir i consensuar textos diferents. Al final, un dia va arribar el definitiu”, rememora.

Aquest dimarts, 22 de juny, l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics commemora els 25 anys de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Hi intervindran Marí i el filòleg basc Paul Bilbao. L'acte es farà en línia a les 19h a Ca n’Oleo, i el conseller de Fons Europeus, Cultura i Universitat, Miquel Company, serà l’encarregat de cloure’l.

La Declaració va ser, en aquell moment, la culminació d’una iniciativa promoguda dos anys enrere pel Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club i pel CIEMEN, entre d'altres organismes, que va rebre el suport de la UNESCO i en què participaren prop de 150 ONG i experts en dret lingüístic d’arreu del món. Marí recorda que “el context internacional era favorable al que proposàvem”.

“Quan vam començar a plantejar la iniciativa a principis dels anys 90, els que hi participàvem considerarem que l’entorn internacional era favorable”, recorda el filòleg Isidor Marí. De fet, el document va rebre el suport de la UNESCO, que afavorí el congrés que es feu Barcelona el 1996. Al final, el document es va fer públic i va tenir un “èxit important”. L’eivissenc explica que diferents comunitats lingüístiques del món s’hi han inspirat, també per legislar en l’àmbit lingüístic.

Malgrat tot, Isidor Marí considera que “els drets lingüístics no estan protegits satisfactòriament”, de la mateixa manera que els Drets Humans, “que encara que estiguin avalats per declaracions internacionals tampoc no estan assegurats”.

Per això, diu que la seva intervenció en aquesta commemoració serà una crida “a la necessitat de tenir un compromís internacional clar, més sòlid i més important, que obligui i condicioni els estats a respectar els drets lingüístics”. Un recordatori que, opina, val la pena “anar repetint fins que s’aconsegueixi”.

Encara que no té caràcter jurídic vinculant, la Declaració Universal de Drets Lingüístics és un document de referència en l’àmbit internacional. S’hi despleguen conceptes bàsics, com la noció de llengua pròpia o les distincions entre comunitat lingüística i grup lingüístic, entre drets lingüístics individuals i col·lectius i entre integració i assimilació, entre d'altres. La Declaració aborda la necessitat d’articular els drets lingüístics de comunitats, grups i persones que comparteixen un mateix espai, de manera que sigui possible la convivència entre tots i es garanteixi la diversitat lingüística i cultural, en un marc en què no es posi en risc la continuïtat de cap comunitat lingüística.