Israel Fernández, el 'cantaor' que li torna la mirada a Camarón

BarcelonaEl cantaor Israel Fernández és una d’aquelles estrelles que passen de tant en tant pel firmament flamenc. Ho corrobora el disc Amor (Universal, 2020), un estimulant mà a mà amb el guitarrista Diego del Morao que aquest dijous presenta en directe a la Sala Barts de Barcelona (20 h). Però, de fet, ja brillava a Universo Pastora (2018), l’homenatge a Pastora Pavón, la Niña de los Peines, que va mobilitzar elogis de Miguel Poveda, Arcángel i Sara Baras, la bailaora a qui Fernández ha acompanyat molt anys. També n'és admirador el Guincho, el productor de Rosalía. Comparteix cartells amb Farruquito, Estrella Morente i Duquende, i aquí i allà venen les comparacions amb Camarón de la Isla, un mirall al qual no tothom pot aguantar la mirada.

“A Camarón no li arribo ni a la sola de la sabata –diu Fernández–. El que sí que faig és mirar d’aprendre d’ell, intentar assemblar-me a ell si més no en la manera de sentir. Però no m’enfado quan em comparen amb ell, perquè jo sé que Camarón és irrepetible, incomparable, com Paco de Lucía. Tanmateix, que et tirin una floreta t’alegra el cor. És com si a un noi li diuen que s’assembla a Brad Pitt, i quan a una noia li diuen que té una retirada a Beyoncé. Doncs moltes gràcies”.

Israel Fernández, nascut el 1989 a Corral de Almaguer (Toledo), porta més de mitja vida trepitjant escenaris i “aprenent dels mestres”. En deixa anar uns quants: “Pastora Pavón, Manuel Torres, Juan Talega i, esclar, Camarón i Paco de Lucía”. “Sempre hem d’aprendre dels mestres, i millor si aprenc del millor, de Camarón, perquè ¿si tinc un Ferrari a la porta de casa perquè hauria d’anar a agafar un Seat Panda?”, despatxa amb naturalitat.

Amor estava enllestit per sortir el març del 2020. La pandèmia va ajornar-ne la publicació al setembre, i des d’aleshores no ha parat de créixer la llegenda d’un treball de cants breus i essencials que arrenca amb les Alegrías de Santa Ana i remena també buleria i tangos, “els pals festius” que cantava de petit a casa amb l’àvia Petra. “Amb la família cantàvem molt per fandangos, buleria i tangos. Són cants que venen amb mi de sèrie, com els volants dels cotxes”, diu. Precisament una buleria, El anhelo, s’enfila ja a prop del milió d’escoltes només a Spotify. Però l’Amor també té altres cims, com la Seguiriya del desvelo, una de les peces més poderoses del disc i mostra de la confiança artística que hi ha entre Fernández i Diego del Morao. “És molt difícil escoltar un guitarrista i que sàpigues qui és. N’hi ha molt pocs de tan personals, i el Diego n’és un. És un geni i això em dona molta confiança”, assegura.

Amb el Guincho a Las Vegas

Després d’Amor, Fernández ha publicat La inocencia, un tema que incorpora la subtil màgia electrònica del Guincho. “Vam coincidir a Las Vegas el 2019, quan Rosalía, a qui admiro i respecto, va guanyar els Grammy –explica–. Em va dir que li agradava molt Universo Pastora, i vam estar una estona xerrant. Un any i mig després, li vaig demanar la col·laboració. I ell, encantat”. Seguirà aquest camí? “La música és com el menjar, que fas el que et ve de gust en cada moment. El que sí que has de tenir són els condiments preparats i ser una mica aficionat a la cuina perquè el que et vingui de gust ho puguis cuinar bé, i que sigui bo”, diu.