L'IVAM reivindica la contracultura valenciana dels anys 70

València"La contracultura ens ensenya que sempre cal criticar l'ortodòxia". Així ha presentat el comissari, Alberto Mira, la mostra Contracultura: resistència, utopia i provocació a València que s'inaugura aquest dijous a l'IVAM.

Es tracta d'una exposició heterodoxa que proposa un recorregut per algunes propostes contraculturals valencianes dels anys seixanta i vuitanta i que pretén homenatjar "totes les persones que van treballar en projectes de la contracultura valenciana trencant barreres i obrint la ment". "Sense el seu treball, la nostra vida seria avui més grisa i més avorrida", ha defensat el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés.

La mostra, dividida en set seccions, planteja com des de l'alta cultura i des de la cultura popular es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l'època. "La contracultura refà les ficcions que una societat s'explica a si mateixa. Pot ser que no sempre trobi la veritat, però sí que busca alternatives a les mitologies oficials que tracten de consolidar certs nosaltres", ha emfatitzat Alberto Mira.

Les Falles i el transformisme

En aquest mostrari d'actituds presents a l'exposició de l'IVAM ocupen un paper central la festivitat de les Falles, i reivindica València com a "capital del transformisme" amb locals com La Cetra, que es va convertir en un dels espais on van desplegar el seu art personalitats "tan fascinants" com la Margot, Encarnita Duclown, Sareta Sareta, la Xampan del País Valencià i Darling Lilies.

En la mostra no falten exemples del cinema underground de l'època, de com el feminisme treballava per qüestionar els estereotips de la dona, de còmics transgressors o de la música punk, "un revulsiu en contra de la comercialització del rock", en paraules de Mira.

A València la contracultura va tenir "caràcters i perfils concrets", matisa el comissari, i el recorregut de l'exposició mostra propostes de relectura d'una identitat valenciana que anava molt més enllà dels clixés.