El projecte de J sobre Iván Zulueta es va poder veure i escoltar en directe fa uns mesos al Festival D’A de Barcelona, i més endavant passarà per altres festivals de cinema com l’Octubre Corto d’Arnedo (la Rioja), la Seminci de Valladolid i el Zinebi de Bilbao. Però la relació del músic de Granada amb el cinema encara té una altra derivada: la pel·lícula d’Isaki Lacuesta sobre Los Planetas. "L’altre dia em va trucar l’Isaki per dir-me que ja havia enllestit el muntatge, però encara no l’he vist –explica J–. Crec que és una ficció sobre l’època del disc Una semana en el motor de un autobús (1998). Al principi l’estava fent Jonás Trueba, i amb ell sí que vaig estar parlant molt del guió. Però després el Jonás ho va deixar i el projecte el va continuar l’Isaki. No n’he vist res, i no sé ben bé de què va. Em van contractar com a assessor musical, però tampoc m’han demanat cap assessoria. Això sí, han demanat els permisos per fer servir les cançons, que es veu que les van tocant els actors a la pel·lícula".
J (Los Planetas): "La pel·lícula 'Arrebato' forma part de la meva educació cultural"
El músic de Granada publica un disc amb cançons que il·lustren imatges del cineasta basc Iván Zulueta
BarcelonaAquesta és la història d’una invitació a jugar amb el llegat del cineasta basc Iván Zulueta (1943-2009), l’autor d’una de les pel·lícules més singulars i captivadores del cinema europeu dels anys setanta: Arrebato (1979). La Filmoteca Espanyola, que havia adquirit l’arxiu de Zulueta, va posar part d’aquest material fílmic a les mans del músic Juan Ramón Rodríguez (Granada, 1969), més conegut com a J, cantant de Los Planetas, el grup més rellevant d’aquell indie pop espanyol que va sorgir als anys 90.
El propòsit era que aquelles imatges inèdites, moltes de les quals gravacions domèstiques i familiars, suggerissin una banda sonora nova. "Al principi vaig pensar en una aproximació més experimental, més de banda sonora, sí, però tot el que anava veient em portava a fer cançons d’estructures clàssiques de música popular", recorda J. Aquelles cançons inspirades en les imatges en súper-8 de Zulueta formen part de l’àlbum Plena pausa (El Ejército Rojo, 2023), que es publica aquest divendres. És el primer disc en solitari del cantant. Curiosament, el llançament arriba justament el mateix dia que Los Planetas, inclòs J, actuen al Festival B, que se celebra divendres i dissabte al Parc del Fòrum de Barcelona i el cartell del qual també inclou concerts de Yung Beef, Alizzz, Carolina Durante, Rojuu i La Élite, entre d’altres. "Després de la gira de l’any passat per l’Amèrica Llatina, que va ser esgotadora, pràcticament no hem tocat. A Barcelona farem una actuació de festival, una mica més curta del que és habitual i barrejant cançons dels últims discos i hits clàssics", informa.
A les cançons de Plena pausa, J lliga l’experiència pròpia amb l’aristocràcia dissident de Zulueta. Sempre amb el pop com a element formal comú, remena referències diverses, "com un collage o una fotocòpia warholiana". Una d’aquestes referències és el mateix grup Los Planetas, invocat a Arrebato (Un buen día para Iván), una cançó que és una mena de variació a partir d’Un buen día, un dels temes més populars de la banda de Granada. En altres casos hi ha diferents capes d’homenatges, com a Jaleo de la calle, que és una versió lliure d’Ode to Street hassle, de Spacemen 3, que alhora és una versió de Street hassle, de Lou Reed.
Andy Warhol, The Velvet Underground i Iván Zulueta
"Vaig veure Arrebato de molt jove, i em va impactar moltíssim –diu J–. Forma part de la meva formació cultural juntament amb la música de The Velvet Underground, que vaig descobrir en aquella mateixa època. La manera de fer de Zulueta comparteix alguna cosa amb la ideologia de la Factory d’Andy Warhol i de cineastes com Jonas Mekas, com ara la barreja d’avantguarda i cultura popular que també tenia The Velvet Underground. Los Planetas venim d’aquí, d’aquestes influències".
De fet, darrere del projecte de J cantant Iván Zulueta hi ha també una manera de pensar la possibilitat d’una cultura popular diferent. "Aquesta va ser la gran frustració d’Iván Zulueta, no aconseguir que el cinema anés més pel camí més experimental, més avantguardista i compromès –diu J–. Això és el que explica Arrebato: és dilema entre el personatge d’Eusebio Poncela, un director de cinema comercial, i el de Will More, un director experimental. El dilema es resol quan la càmera absorbeix la part comercial i Eusebio Poncela queda sotmès a l’èxtasi suprem, a l’arravatament". És el cinema considerat com a vampir invencible, capaç de provocar la plena pausa, d’anar fins i tot més enllà del rapte narcòtic. "En les imatges que em van passar, n’hi ha una de molt potent d’Iván Zulueta reflectit en un mirall mentre està rodant, segurament un parell d’anys després de fer Arrebato. Sembla en èxtasi. Em recorda el que m’ha passat a mi a vegades quan tinc una idea molt potent, veig que funciona i aleshores l’arravatament artístic m’absorbeix, em sotmet", diu.
El disc de J també inclou col·laboracions com la de l’argentina Srta. Trueno Negro a Natalia dice, una cançó que incorpora el concepte vacances morals. "Encaixa perfectament en la idea de plena pausa, de retirar-se del soroll del món, que és el que proposa Iván Zulueta a Arrebato. El concepte vacances morals, tret d’una cançó de Srta. Trueno Negro, és molt interessant: es tracta d’allunyar-te de les normes morals de la gent i fer el que realment vols fer", explica J, que de moment no es preocupa pel llegat que pugui deixar: "Ja tinc una edat, però encara em preocupa més sobreviure, arribar a l'endemà, que cada dia porta més feina. És a dir, encara estic resolent el present".
