Editar i difondre el llegat de Foix avui
BarcelonaJordi Madern, nebot de Josep Foix i Mas -és a dir, del poeta J.V. Foix- va passar 25 anys molt a prop del seu tiet. "Vaig arribar a Barcelona l'any 1952, i des de llavors ja no me'n vaig separar. Era molt humà i sensible, però perquè no se li notés excessivament es feia una mica el distant. Recordo que quan em donava a llegir alguna cosa em preguntava si m'havia agradat. Jo li deia que hi havia coses que no entenia, i ell replicava que no passava res: «El que m'interessa és saber si t'ha agradat o no; que no s'entengui tot a la primera és normal. Si la segona lectura et captiva més que la primera, anirem bé»". Madern no ha deixat de "disfrutar el fons i el pes de l'obra foixiana" des que el va llegir per primera vegada, quan era adolescent. Després de morir el seu tiet, Madern només va trigar quatre anys a engegar la Fundació J.V. Foix, emplaçada al número 11 del carrer Carroç, en un entorn d'una delicadesa quasi rústica.
Dirigida des de l'any 2006 per Margarida Trias, la Fundació Foix s'ha dedicat a "la classificació i catalogació completa de l'obra, l'aplec de la correspondència, la constitució d'un arxiu generós de material gràfic, fonogràfic i articulístic i l'ordenació de la biblioteca de mà de Foix, uns 1.600 volums dels més de 5.000 que va donar a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans". Trias n'explica les principals fites al mateix temps que reconeix que un dels objectius pendents de la Fundació és provar de reactivar les traduccions de l'obra foixiana. "De moment, l'any 2000 vam començar una col·lecció de llibres acompanyats d'un CD amb enregistraments de Foix recitant els poemes escollits". Nou dels deu volums previstos ja han estat publicats, l'últim dels quals és Cada poeta és ell (2011).
Vallcorba i la poesia
Molt abans de la necessitat d'una fundació, l'any 1974 Jaume Vallcorba va interpel·lar el poeta Foix per demanar-li si s'avindria a ser fotografiat per Humberto Rivas. "Foix s'hi va avenir -diu l'editor de Quaderns Crema i Acantilado-. Al cap dels anys, després de diverses converses sobre la seva poesia (estava tip que li demanessin explicacions dels poemes, però en canvi responia a qüestions d'ordre gramatical), quan ja havia fundat Quaderns Crema em va dir: «¿Vós em voldríeu editar la poesia?»" Vallcorba no va dubtar a acceptar la proposta, esperonat per una llista d'esmenes a l'edició de Nauta de 1964 feta per Gabriel Ferrater i ampliada per ell mateix. "La meva intenció era establir els textos definitius a partir dels problemes que havia anat detectant. A Les irreals omegues hi havia poemes on faltaven quatre versos! El sonet de Sol, i de dol que comença «Entre el cordam, mira la mar, Marcela» citava Marcela amb ela geminada. Passava el mateix al següent sonet, «Tirem ençà, vers el cap de la vila», en què hi sortia una Camil·la , en comptes de la Camila original. Quan li vaig comentar va estar d'acord a restablir les paraules sense geminar. Eren nenes benestants de Sitges!" La feina de Vallcorba, feta al costat del poeta en llargues sessions a la casa del carrer Setantí, va donar lloc a l'aventura fascinant d'editar l'obra poètica de Foix en catorze volums, apareguts entre el 1983 i el 1997. "Que Foix és un dels grans poetes catalans del segle XX és indiscutible -diu Vallcorba-. El problema del nostre sistema cultural és que pràcticament ningú no es recorda de ningú".
Buscar més lectors
Edicions 62 té els drets de l'obra completa, editada entre el 1974 i el 1990 en quatre volums. Jordi Cornudella es va encarregar d' Obra poètica en vers i prosa (2000), i per a aquest 2012 prepara una edició de butxaca de la poesia en vers i del Diari 1918 : "Les edicions recents de Vinyoli, Ruyra i Rodoreda han funcionat molt bé. Tenen un públic molt ampli, que mirarem de trobar també amb Foix". Per Cornudella, és molt important que 25 anys després de la mort del poeta puguin coexistir al mercat dues edicions diferents que es defensin comercialment: "És símptoma de normalitat i de la vigència de la seva obra".
