Ja t’ho diré encara balla damunt la roca
Els components del grup menorquí es retroben, 21 anys després, per retre homenatge al seu bateria, Sente Fontestad, en un doble concert benèfic a Girona i Ciutadella que aplegarà les bandes més destacades del rock català dels 90
PalmaA les cales del Pilar tornen a ballar de puntes damunt les roques, i a Ciutadella així tot va bé. Els Ja t’ho diré, l’emblema musical de Menorca, afinen de bell nou els instruments. Es van acomiadar el 2003 i, després d’una retrobada puntual en directe deu anys més tard, ja no tenien previst ajuntar-se mai més a un escenari. Però el guardonat per la revista Enderrock com a millor grup de les Balears dels darrers 50 anys encara té un darrer concert a oferir. Per partida doble. I tot en homenatge a Sente Fontestad, el bateria i més veterà dels components de la banda, que va morir ara fa un any.
Els seus companys de Ja t’ho diré i els nombrosos amics que va fer a Ciutadella i Girona, primer com a actor i músic i, després, com a mànager, han preparat una festa sonada en record del germà gran del grup. S’han encarregat de preparar-la, especialment, el cantant Cris Juanico i el guitarrista dels Umpah-pah, Pau Marquès, una de les formacions que van abanderar amb ells el rock català de mitjans dels 90 que va empènyer també els Ja t’ho diré cap a l’èxit.
Aquest dissabte, 9 de novembre, estaran entre els amics que rodejaran el grup menorquí en la primera de les actuacions, totes dues benèfiques, que tindrà lloc a la sala La Mirona de Girona. També hi seran, per cantar i interpretar els 18 temes del repertori, el cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana; Lax’n'Busto, Pemi Fortuny; el guitarrista d’El Último de la Fila, Quimi Portet, a més de Joan Reig (Els Pets), Joan Masdéu (Whiskyn’s), Toni Xuclà, Xavi Fortuny, el grup Obesses, els menorquins Leonmanso, Delen, Shanti i Bep Marquès i els mallorquins Pep Suasi, Joan Trias i la meitat dels Antònia Font, Joan Miquel Oliver.
Lax’n'Busto, El Último i Sopa de Cabra
Fins a 80 músics de totes les Illes i de Catalunya s’han sumat a l’homenatge, que viurà l’epíleg final el següent dissabte, 16 de novembre, a Ciutadella, on el retorn dels Ja t’ho diré ha revolucionat la seva ciutat natal. Les 650 entrades posades primer de tot a la venda es van exhaurir en pocs minuts, fet que va obligar a doblar-ne la cabuda, però les localitats s’exhauriren també tot d’una. Així que finalment s’optà per canviar d’emplaçament i traslladar el concert al pàrquing de darrere l’Oar, on ja s’han venut prop de 3.000 entrades.
“Sente era una persona molt afable, un germà gran, la veu de l’experiència que donava equilibri al grup”, el recorda Cris Juanico. Amb ell i amb Sebastià Saurina (Titi), Jesús Moll (Fly) i Carles Pons (Charly), va partir un 8 de febrer de 1991 a la conquesta de Catalunya. Deixant tots la feina “per poder viure l’aventura” de la música, “amb una maleta a la mà i un instrument a l’altra”.
Jordi Gratacós, un captador de talent en aquella època d’efervescència cultural, els acollí a una antiga casa de colònies a Biure, un poblet de l’Alt Empordà de només 240 habitants. I allà, vivint tot d’una “en comuna” i menjant molta pasta i arròs, van començar a fer contactes i a deixar-se veure pertot arreu. Sota el guiatge, en els seus orígens, dels Sopa de Cabra, a qui van telonejar moltes vegades abans de volar per si mateixos. Contraposant els grups contemporanis que cantaven en català, “però que miraven el continent”, el seu rock mediterrani, “que mirava la mar” i la seva Menorca.
Eren cinc menorquins cantant en menorquí a Catalunya, seguits per una legió d’estudiants de les Illes que es passaven les seves cassets i les difonien entre els companys d’universitat. Fins que els arribà l’èxit.
“Els Ja t’ho diré tenien una cosa ben especial”, diu Quimi Portet. “Eren una banda de veritat, creada per amistat i proximitat emocional. I aquestes bandes moltes vegades tenen una màgia especial difícil d’aconseguir”.
Durant els deu anys que van fer a Catalunya van oferir més de 600 concerts i van vendre més de 70.000 discos. Gairebé un quart de segle després, encara són un dels cinc artistes de Menorca que més sonen cada any a les llistes de Spotify. El seu llegat, etern, es torna a fer present, encara que sigui puntualment, als escenaris. Si hi vas, ho veuràs.