Jack Bilbo, fabulador patològic i gran aventurer

PalmaHi ha homes en qui la veritat i la mentida, la realitat i la llegenda, els fets i els rumors, la persona i el personatge es mesclen d’una manera indestriable. És el cas de Jack Bilbo, el pseudònim d’Hugo Cyril Kulp Baruch (Berlín, 1907-1967), que al subtítol de la seva autobiografia que acaba d’editar Documenta Balear s’autodefineix com a “artista, autor, escultor, marxant d’art, filòsof, psicòleg, viatjant i lluitador modern en favor de la Humanitat”.

L’historiador Miquel Flaquer Llull, autor d’un dels textos que acompanyen l’autobiografia -també n’hi ha un de Ben Woodeson, el net de Bilbo, i un altre de Henry Miller, entre d’altres-, defineix Bilbo com “un personatge exagerat en tots els sentits, tant en la seva personalitat humana com en la seva faceta artística. Enfocava la vida volent fer-ho tot i volent fer molt de tot, i va viure sempre amb una actitud atrevida i positiva”.

Com tots els homes amb un sentit teatral de l’existència i d’ells mateixos, Jack Bilbo era d’un egotisme molt acusat. Per això va arribar a escriure tres autobiografies al llarg de la seva vida. Aquesta que Documenta Balear posa a disposició dels lectors és la segona que va fer, i va ser publicada originàriament l’any 1948 en anglès, un idioma que l’autor dominava d’una manera sobretot funcional. “Si hem optat per editar aquesta segona autobiografia -diu Miquel Flaquer ‘Llull’- és perquè creim que és la que s’acosta més a la veritat”. Un exemple d’aquesta honestedat seria que aquesta és l’única autobiografia en què Bilbo diu explícitament que ell mai no va ser lloctinent d’Al Capone, tal com havia fet creure sovint des que el 1932 va publicar una novel·la, Carrying a gun for Al Capone, que ell va fer passar per unes memòries autèntiques amb l’objectiu de donar més ressò i més recorregut comercial al llibre. “No és veritat que Bilbo treballàs a les ordres d’Al Capone -conclou Flaquer-, entre altres raons perquè sabem que no va anar mai a Chicago”.

Gran aventurer de pel·lícula

Que Jack Bilbo fos un fabulador imaginatiu gairebé patològic no treu que la seva vida fos la pròpia d’un gran aventurer de pel·lícula. Nascut a Berlín el 1907 de mare anglesa, “descendent d’una família semiaristocràtica”, i de pare “germanoamericà i un gran capitalista”, Hugo Baruch -el filòsof Baruch Spinoza era un avantpassat del seu rebesavi, segons diu- va tenir una infantesa accidentada a causa del divorci dels seus pares. Obligat de molt jove a espavilar-se pel seu compte, Bilbo va treballar en el teatre, el cinema i el circ, i molt aviat va polititzar-se, fins al punt que, durant l’emergència del nazisme en l’Alemanya dels anys 20, més d’una vegada va tenir bregues violentes amb grupuscles nacionalsocialistes. El fet de ser un enemic declarat dels nazis i d’haver fundat, amb socialdemòcrates, comunistes i altres anarquistes, l’Organització combatent contra el feixisme, va empènyer-lo a fugir d’Alemanya quan Hitler ja s’aproximava perillosament al poder.

L’escapada va portar Bilbo a França i, després, a Mallorca, concretament a Cala Rajada, on ja hi havia una comunitat d’estrangers -molts d’ells alemanys i suïssos jueus- que, com ell, fugien del nazisme. Tal com explica de nou Miquel Flaquer, Bilbo va arribar a Mallorca pensant que Palma seria un bon lloc on refugiar-se una temporada, però “la ciutat li va parèixer massa moderna i va pensar que hi estaria massa exposat. Ell volia un lloc més amagat. Aleshores li recomanaren Cala Rajada, on no arribava el tren i hi havia tots els llunàtics del món”. Tot el que Bilbo conta en relació amb Cala Rajada és plausible i fiable, segons Flaquer. Aquí, Bilbo va regentar un bar, el Wikiki, conegut pels seus concerts de jazz i els seus còctels. Hi estava bé, a Mallorca. Si se’n va anar, el 1934, va ser per un embolic de faldes, que el va dur a Sitges.

El període que va del 1936, amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, fins al 1945, amb el final de la Segona Guerra Mundial, Bilbo el va viure dramàticament. De Sitges estant, va ajudar gent a fugir del país; després, va participar com a sanitari en l’expedició amb què el capità Bayo va intentar recuperar Mallorca per a la causa de la República; a principis dels 40, va arribar a Anglaterra, on la seva condició d’antifeixista jueu no el va salvar de ser tancat en el camp d’internament de l’illa de Man a causa de la seva nacionalitat alemanya...

Gabriel Mir, el traductor de l’autobiografia al català, explica que un dels aspectes més destacats de Bilbo és que era un home de moltes cares, també contradictori i en ocasions ambigu. Per exemple, era contradictori en la seva relació amb el poder. “Bilbo escriu amb ganes de denunciar moltes coses que no li agraden: un sistema capitalista imposat, els abusos de poder... Com a anarquista, ell és un enemic declarat del poder -diu Mir-, però alhora era un home gros i de caràcter fort i en el seu entorn exercia poder. Sobre les dones amb qui es va relacionar, va practicar un cert poder: era un home dominant. I quan una cosa no li agradava, s’hi enfrontava”.

Artista, galerista i marxant d’art

Va ser a Londres que Bilbo va ficar-se de ple en el món de l’art. El 1941 va inaugurar la galeria The Modern Art, on va exposar obres de Kurt Schwitters i Pablo Picasso, entre d’altres, a més de pintures, escultures i dibuixos propis. L’edició d’ Una autobiografia feta per Documenta Balear inclou diverses reproduccions d’obres de Bilbo. Els dibuixos i les pintures són tècnicament primaris, fins i tot pedestres. Moltes obres representen figures d’aspecte primitiu i salvatge, en la tònica d’un cert art brut que estava molt en voga durant els 40 i 50 del segle passat. Com a escultor, sobretot va elaborar figures de ciment, de mida considerable, moltes de les quals hagué de deixar-les enrere quan va partir d’Anglaterra. Hugo Baruch, àlies Jack Bilbo, va morir l’any 1967 al seu Berlín natal. Tenia seixanta anys, i havia viscut una vida estranya, rocambolesca i intensa.