James Blake i Flume, màgia i alquímia de matinada

L’hospitalet De LlobregatDivendres a la matinada, amb les emocions generades pels concerts de Jean-Michel Jarre i Anohni encara a flor de pell, James Blake prenia possessió de l’escenari SonarClub, aquell que sembla una nau industrial perfecta per ballar fins a altes hores de la matinada. El de Londres, però, se’l va fer seu amb la mateixa naturalitat amb què ha despatxat totes les seves visites a Barcelona. Sense anar més lluny, a l’edició 2015 del Primavera Sound. La gran diferència, però, és que aquesta vegada arribava amb un nou treball sota el braç, publicat fa tot just un mes. The colour in anything és el tercer disc del crooner britànic, un home que, amb 27 anys, s’ha convertit en un dels grans noms de la música del segle XXI gràcies a una carrera impecable, sense esquerdes, a mig camí del soul més confessional i l’electrònica més reposada i avantguardista.

Sense necessitat d’artificis visuals, Blake va presentar la seva proposta com el que és: el concert d’un trio (bateria, sintetitzadors i alguna guitarra) que maximitza les seves possibilitats gràcies a l’electrònica, en diàleg constant amb la característica veu del cantant, sempre al seu lloc, sempre profunda, sempre emocionant, i donant forma a unes cançons tenyides de màgia, desamor i malenconia. En els concerts de Blake els cops d’efecte vénen donats pels subgreus del dubstep, que fan ressonar la caixa toràcica dels assistents, i per alguns desenvolupaments instrumentals que convertien el recinte en una pista de ball i compensaven el to pausat i baladístic del concert. El cameo del raper Trim a Confidence boost també va servir de contrapunt, tot i que no va passar de ser una feliç anècdota.

Els crescendos de Blake van servir per anar entrant a la dimensió més ballable d’un Sónar de Nit que fins a aquell moment s’havia desenvolupat amb un tempo més lent de l’habitual. Alguns assistents es divertien a la pista d’autos de xoc, que aquest any ha canviat d’ubicació per fer lloc a l’escenari SonarCar, convertit en una discoteca en què Four Tet va estar punxant discos durant set hores seguides.

Al SonarPub, l’escenari gran a l’aire lliure i sota una pluja fina, una multitud ballava al ritme de Flume, ara sí, ja totalment immersa en la festa i el ball. El productor i DJ australià, de 24 anys, arribava convertit en una estrella gràcies a hits tan enganxosos com Never be like you, amb la veu de Kai. Buscant sempre la comunicació amb el públic, Harley Edward Streten va exercir en tot moment de DJ estrella, i va exhibir el seu virtuosisme i la seva alquímia a l’hora de lligar l’electrònica més comercial amb el punt de risc que demana un festival com el Sónar. Una curiosa manera de fer sonar èxits de radiofórmula en un context de música d’avantguarda que no va grinyolar gens.