James Rhodes i els trucs de màgia de Bach

Sant Feliu de GuíxolsJames Rhodes

SANT FELIU DE GUÍXOLS 11 D’AGOST

Dos anys després de l’èxit editorial de la seva biografia 'Instrumental' -en què relatava una infància marcada pels abusos sexuals- el pianista britànic James Rhodes ha aconseguit forjar-se una carrera artística en què pot dedicar-se en cos i ànima a seguir escrivint llibres -'Fugas o la ansiedad de sentirse vivo' (2017) és la seva última referència- i a créixer més com a divulgador musical que com a concertista. La gran tirada popular que ha tingut a l’estat espanyol el va portar a traslladar-se a viure a Madrid ara fa un any. Això li ha permès parlar un castellà molt meritori -encara, però, no s’atreveix a usar-lo gaire sobre un escenari- i connectar millor amb un públic i una realitat cultural que, arran dels seus articles a la premsa i els seus comentaris a les xarxes socials, sembla que l’apassiona i li dona força per superar els seus reconeguts alts i baixos emocionals. "Diu el meu terapeuta que feia temps que no em veia tan estable", piulava fa uns dies a Twitter, on també demanava que els usuaris li recomanessin música en castellà. El britànic confessava haver descobert amb delit Rosalía, Extremoduro i Joaquín Sabina, entre altres noms.

Tot i les noves circumstàncies que envolten la seva vida, el concert que Rhodes, de 43 anys, va signar a Porta Ferrada dissabte a la nit no es va separar del guió habitual dels seus recitals. Potser conscient de les seves limitacions com a intèrpret, va apostar de nou per mantenir-se en el terreny que més coneix: Bach, Chopin i Rakhmàninov, el seu trident de referència. L’obra d’aquests compositors li permet explicar, entre peça i peça, passatges de les seves biografies i les històries que van motivar que s’acabessin component. Peces com la 'Partita número 1' de J.S. Bach, amb la qual va encetar gairebé una hora i mitja de concert, l’ajudaven a apel·lar al “factor màgic” que, segons ell, caracteritza la música clàssica i la dota de misteri. “Aquesta peça sembla trista, oi? Però no ho és!”, va assegurar a l'inici del concert micròfon en mà. Altres passatges, com el primer moviment del 'Concert per a piano número 1', de F. Chopin, o un fragment de l’òpera d’'Orfeu i Eurídice' de Gluck, li van permetre recrear-se en la força de l’enamorament com a motor creatiu. Dos preludis de Rakhmàninov, en canvi, van aportar els únics moments d’intensitat i dramatisme en un concert que musicalment va buscar intimitat i delicadesa.

Clàssica a l’aire lliure

El repertori de Rhodes es va moure per una certa previsibilitat, però la seva condició d’estrella pop de la música clàssica fa que les circumstàncies en les quals toqui ja no siguin tan habituals per a un intèrpret de la seva condició. El britànic, acostumat a actuar en recintes tancats, va acceptar el repte de tocar a l’Espai Port de Porta Ferrada, on els canvis de direcció del vent poden jugar males passades. Dissabte a la nit els ecos de la vida nocturna de Sant Feliu de Guíxols es van escolar durant el concert. Aposta, per tant, també arriscada per al festival, que, per una nit, va acceptar amb naturalitat no omplir les grades (hi van assistir unes 600 persones). Tanmateix, els seus concerts resisteixen tot el que seria inacceptable per a un concert canònic de clàssica. En el seu cas, el raser és un altre: la paraula és tant o més important que el que s’interpreta.