Jamie Lee Curtis, reina del terror a Venècia

VenèciaQuan li han preguntat per la seva condició d’icona del cinema de terror, Jamie Lee Curtis, present a Venècia per recollir el Lleó d’Or honorífic de la Mostra, ha sorprès la premsa acreditada al revelar, amb un somriure murri als llavis, el seu odi respecte a “aquestes pel·lícules”. Després d’una pausa, i amb el semblant més seriós, la protagonista de Halloween, l’obra que l’any 1978 va establir les bases del subgènere de l’slasher, va ratificar-se en els seus arguments: “De debò, detesto les pel·lícules de terror. Em fan molta por! Massa! El que veieu a la pantalla és el meu talent natural per acollonir-me”. Amb aquest to distès, l’actriu nord-americana, que a més de recollir el guardó honorífic ha presentat a Venècia Halloween kills, l’entrega número dotze de la saga creada per John Carpenter, ha reflexionat sobre la seva llarga relació amb el personatge de Laurie Strode: “El més emocionant d’haver interpretat el mateix personatge al llarg de 43 anys ha sigut la possibilitat de reflectir el pas del temps, la bellesa de canviar i créixer, malgrat les adversitats. La vida ens colpeja i ens masega, però ens recuperem. Creixem, ens anem enfortint, però la vida ens torna a colpejar i masegar. Crec que tots ens podem identificar amb la lluita de la Laurie contra els seus dimonis”.

La idea del combat interior del personatge de Strode es feia evident a La nit de Halloween, la pel·lícula del 2018 en què el director David Gordon Green explorava la maduresa de la Laurie, convertida en àvia i decidida a plantar cara a l’indestructible Michael Myers. Segons Curtis, “el 2018 el David va intuir l’actual onada que està duent dones de tot el món a afrontar els seus traumes, fent pública una violència silenciada". "Ara, amb Halloween kills, el David torna a encertar en la diana al retratar la gent que surt als carrers enrabiada i es manifesta contra un sistema que els sembla podrit”, ha afegit. Aquest sentiment col·lectiu d’indignació es materialitza a Halloween kills de la mà de tota una ciutat traumatitzada pels crims de Myers, que torna a Haddonfield per prolongar l'espiral homicida. De fet, abraçant una certa gravetat, impròpia del sanguinari i festiu gènere de l’slasher, Green retrata la Nord-amèrica actual com una terra marcada per la por a l’altre, per les pulsions venjatives i per l’assimilació de la violència com a forma natural d’expressió del descontentament.

Michael Myers en l’infern americà

“Miro les notícies i hi veig molta desesperança. Amèrica s’ha convertit en un país dividit, i sembla que el mal tingui les de guanyar. Espero que Halloween kills serveixi com un mirall per al món, a més d’un entreteniment per als fans de la saga”, ha rematat l’actriu, que a més ha destacat com a papers favorits de la seva carrera els de Halloween, Joc de murris, Un peix anomenat Wanda i Mentides arriscades. Per la seva banda, Green ha definit Halloween kills com una pel·lícula que “juga amb la idea d’un caos operístic que hauria de permetre al públic exorcitzar els seus terrors personals i col·lectius”. La realitat és que Halloween kills és només la segona part d’una anunciada trilogia sobre la vellesa de Strode. Green, que també dirigirà Halloween ends, la tercera part, ha explicat que, en el capítol final, espera poder entregar al públic “un espai per a la meditació i la resolució”.