Jan Lauwers: “Si ho reduïm tot a una única identitat ens encaminem cap al feixisme”

BarcelonaPer escriure el monòleg Un sublime error, el director belga Jan Lauwers ha rellegit les seves 25 obres anteriors fixant-se especialment en els personatges masculins. "He descobert que tot el que havia fet no tenia gaire mèrit", afirma Lauwers. Conegut per espectacles com Isabella's room (2018) i Billy's violence (2021), Lauwers té una llarga relació amb el festival Temporada Alta, amb el director Àlex Rigola i amb l'actor Gonzalo Cunill. Tots tres s'uneixen a la nova peça de Lauwers, un "autoretrat escènic" que protagonitza Cunill, s'estrena dissabte a la sala Planeta de Girona i farà temporada a la sala de Rigola a Barcelona, Heartbreak Hotel, del 20 de novembre al 15 de desembre.

A Lauwers l'èxit li ha vingut sobretot gràcies als seus personatges femenins –la crítica va lloar especialment la protagonista d'Isabella's room–. “És un error pensar que els homes no podem escriure sobre dones. La qüestió del gènere va sobre tenir totes les possibilitats, no ha de ser claustrofòbic ni l'enemic”, explica el creador. A Un sublime error fa aflorar "la feminitat present en els homes", perquè "el problema del patriarcat es troba en aquells homes que neguen la seva feminitat" i perquè "si ho reduïm tot a una única identitat ens encaminem cap al feixisme".

L'espectacle transcorre en un tanatori on ha mort el Gonzalo i els seus amics, l'Àlex i la Christine, el vetllen. El primer és un home optimista, el segon està enfadat amb el món i vol canviar-lo i la tercera es mira la realitat des del pragmatisme. "Rere qualsevol home important hi ha una dona mirant-lo estupefacta, perquè en el món actual els homes parlen massa ràpid i les dones pensen amb calma. Crec fermament en aquesta transferència, la necessitem", diu Lauwers. Entre els grans referents a l'hora de crear, el director s'ha emmirallat en James Joyce "i la seva excel·lent manera d'escriure diàlegs" i en John Steinbeck.

Fer teatre en un món en guerra

Cunill té el repte de transitar entre els diferents personatges en un espai petit –la sala de Rigola fa 150 metres quadrats– i sense escenografia, a banda de les parets negres de la sala. "Hi ha pocs llocs com Europa, en què es posi el focus en la interpretació més enllà de l'entreteniment per arribar a l'essència del teatre", subratlla el director belga. De fet, Un sublime error arriba després d'una petita crisi personal amb la vocació. "Em preguntava: «Què significa fer teatre avui? Trump serà president dels Estats Units, hi ha guerra a Ucraïna i a Gaza, el canvi climàtic està destrossant el planeta... ¿Té sentit continuar creant o és millor que em faci terrorista?»", explica Lauwers.

Davant de la realitat, va tenir la necessitat d'escriure sobre l'amistat i l'amor, que són els dos grans temes que marquen els protagonistes del monòleg. "En el fons l'espectacle parla de recuperar l'afecte. Ho fa amb humor malgrat que el moment en què es troben els personatges és trist", assenyala Cunill. El rerefons de la peça és, precisament, reivindicar les mirades positives en èpoques fosques. "Hem de ser optimistes. És el nostre deure social, filosòfic i cultural. Sé que és una actitud arriscada, però també és necessària", afirma el director.