Janet Sanz: “Milito en l’optimisme gràcies als meus amics de Tamarit”

BarcelonaJanet Sanz recorda sovint els estius de la seva infància a Tamarit de Llitera, el poble d’Osca on va créixer. Allà hi té el grup d’amics de tota la vida, un grup d’unes quinze persones a qui encara ara les uneix el lligam immutable d’haver-se fet grans en un mateix paisatge. “Ens lliga la història de créixer junts, les festes majors, els concerts, les sortides al Pirineu aragonès…”

Cada estiu des que tenien set o vuit anys, explica Sanz, les tardes i les nits eren per estar al carrer, per “estar a la fresqueta”, fins que a mitjanit tornaven a casa. Ja d’adolescents, pujaven al turó des d’on es veia tot el poble -en deien “ los pinos ”-, i allà passaven les hores xerrant i escoltant música: Héroes del Silencio, El Último de la Fila…

Els anys passen, però la festa major de Tamarit de Llitera, el primer cap de setmana de setembre, continua sent una cita imprescindible per a Sanz i els seus amics. “També Cap d’Any i Nadal. El Nadal és el moment en què tots tornem a casa: és el moment de trobar-te amb la família, i per a mi aquest grup d’amics és família. El dia 25 ens trobem en un bar i celebrem el Nadal amb una copa de cava. Són petites tradicions que fa molta il·lusió de no perdre”, diu la regidora.

Janet Sanz està convençuda que poder créixer amb els amics en un entorn acollidor és una de les coses que imprimeixen en una persona un caràcter diferent. “Jo tinc molt present com he crescut, i quan penso la ciutat penso que m’agradaria que els nens de Barcelona poguessin viure amb la llibertat d’un entorn igual de segur i confortable que el que vaig tenir jo, un lloc on poder crear aquests vincles amb els amics i amb l’entorn”.

Amb els seus amics, diu Sanz, sempre té la sensació d’estar en “un espai de confort”. “Quan estic amb ells em sento alegre i optimista. La vida sovint és complexa, però en el fet de fer-se grans junts també hi ha un element d’optimisme i de superació. Veus com una persona que anava amb tu a l’escola és pare de dues nenes i les cuida meravellosament, i això conforta”, reflexiona Sanz, que afegeix: “Jo sempre dic que milito en l’optimisme, i si milito en l’optimisme és gràcies a tot el que m’han aportat els meus amics de Tamarit”.

Per a ella, en definitiva, una bona amistat és algú que et fa sentir a gust, algú amb qui hi ha carinyo, respecte i admiració, i que et provoca “que no vulguis ser en cap altre lloc”. “En aquesta societat de consum ràpid i constant, un amic t’estima des del que ets i des del que li aportes, no des del que tens”, afegeix, i conclou: “Una de les coses més boniques de l’amistat és saber que pots comptar amb algú, i espero que els meus amics sàpiguen que poden comptar amb mi, tant per riure com per plorar”.