Jansky et posa a ballar al so dels insectes gràcies (sobretot) a la cigala

PalmaInsecta Dance Music és un dels experiments musicals més interessants dels darrers temps. L’estranyesa dels sons és estimulant, i tot d’una es desperta en l’oient la curiositat; a poc a poc, la música es va fent més poderosa i es guanya completament l’oient. El disc demana ser escoltat d’una tirada, i hi ha moments en què qui l’escolta voldria ser en un lloc fosc amb llums de neó. Jansky, el duet format per Laia Malo i Jaume Reus, firma aquest treball, fet íntegrament amb sons d’insectes, la flauta de Reus i la veu de Malo.

La naturalesa sempre ha estat molt més que una font d’inspiració per al duet; ha estat un recurs. Per fer aquest Insecta Dance Music, durant el confinament van enregistrar paisatges sonors a l’Albufera, gràcies a una subvenció de creació de l'Institut d’Estudis Baleàrics. Aquest solstici d’estiu, 21 de juny, Jansky mostra el resultat final d’aquests gairebé dos anys de feina. Són set cançons dedicades a insectes específics, i quatre temes en clau de paisatge sonor. La versió digital es podrà escoltar i descarregar de Bandcamp, on també es podrà adquirir un desplegable artístic amb CD o sense. Amb aquestes decisions editorials, la intenció del grup és “generar un residu mínim”. 

Arribar aquí no ha estat una tasca fàcil, perquè tenien molt de material enregistrat. “Som molt perfeccionistes. A tots els creadors ens passa que hi ha un moment que has de dir ‘prou, acabem aquí’. Quan vam veure tot el material que teníem vam decidir agafar set espècies clau d’insectes, entre les quals n’hi ha de reconeixibles, com el grill d’estiu, les cigales… i d’altres en què és impossible que ningú s’hagi fixat perquè fan sons amb ultrafreqüència, imperceptibles per a la nostra oïda en un ambient normal”, explica Malo.  

Amb aquest disc, Jansky manté la “intenció poètica” que ha caracteritzat tots els seus discs: “Volem dur la idea al límit, fer audible l’inaudible, allò a què normalment no parem atenció o no podem sentir per les nostres limitacions humanes”.

El bombo de la cigala

“El que m’ha impressionat més és que el que va fer que les cançons tinguin un so Jansky fou la cigala. Mouen les membranes del tòrax, que es diuen timbals, tan de pressa que percebem el so com un renouer indesxifrable. Ara bé, en reduir la velocitat de reproducció d’aquella gravació, vam obtenir unes percussions que es corresponen al bombo de la música electrònica, vulgarment conegut com a chumba chumba”, apunta Malo. És per això que, gràcies a la cigala, les cançons conviden a ballar. 

En les cançons també hi ha creacions poètiques de Malo. Segons diu, quan s’estudia el so dels insectes es fa amb una parametrització similar a la de la poesia, semblant a les particions sil·làbiques. “Es parla de mètrica, d’estrofes, de nombre de versos… El que vaig intentar amb les lletres va ser l’esquema mètric de l’insecte protagonista de la cançó i fer un poema d’acord amb aquella estructura”, comenta.

A les orelles poc expertes en música, sembla un disc molt produït, però no és el cas. “Ho demostrarem al directe”, apunten. El que sí que s’han utilitzat són molts recursos compositius diferents. Per exemple, el procés slicing: “Es tracta d’introduir una frase dins un sintetitzador o caixa de ritmes i fer particions sil·làbiques. Després, aquest instrument es toca com si fos una bateria electrònica o un teclat i el que sona és un fragment de veu”, concreten des de Jansky.

'Cantar i cardar': la cançó-assaig

Al tema Cardar i cantar, la veu de Malo pronuncia que els humans ""no som tan diferents d'aquestes criatures (els insectes)". El text, que firma la poeta i traductora, s'assembla més a un assaig que no a un poema o una cançó.

"Amb aquest tema defensam la idea que les cançons i la poesia -per tant, l'art- són molt més que una qüestió estètica, ens transmeten sentiments però també filosofia, noves idees, maneres de pensar, mirar i escoltar. Volíem dir això: els insectes canten i es comuniquen per qüestions pràctiques, però alhora també tenen certa necessitat artística, d'alguna manera. I això que sempre s'havia dit que la creació és una qüestió humana", manifesta Malo.

D'alguna manera, amb aquesta cançó i, per extensió, amb la totalitat del disc, el que es pretén és qüestionar-ho tot. "Volem allunyar-nos de la perspectiva antropocèntrica i tocar, mai millor dit, de peus a terra, com moltíssimes de les espècies. Totes som igual d’importants", reivindiquen.