L’immens conco

Un Dels Molts Nebots Del ConcoAntoni Artigues era, és i serà el Conco de les persones que el vàrem estimar, una gernació de cors que, si som com som, és gràcies a ell i al seu extraordinari esperit de revolta. Mai li podrem agrair prou tot el que ha fet per nosaltres. Perquè ningú com ell ha defensat i propagat la poesia, la glosa, el teatre, la llengua, la tradició, la música, l’ensenyament o la cultura entesa com a bé universal. I amb modèstia, i fins i tot amb un cert punt de timidesa que ocultava rere la cuirassa de l’arravatament, perquè ell no volia destacar, però volia fer. I tant que va fer! Des de Mallorca sencera per a tots els Països Catalans, per a tot el món.

Ens va mostrar que la vida és un esclat, per això li agradava engrescar-se, cridar de cop, celebrar fins a les tantes, involucrar-se en cada festa on hi hagués el pinyol de l’entusiasme. Artista del bel i de l’explosió creativa, Antoni Artigues ha estat la baula primordial que ha connectat, durant dècades, els més joves amb els clàssics, mai des de l’academicisme, sinó des de la PASSIÓ, aquesta pura passió eufòrica que sabia contagiar fulminantment. De fet, el seu portal Mag Poesia va ser un espai pioner a les xarxes: quan algú volia trobar versos a internet, sabia perfectament on havia d’anar, al seu arxiu personal de poetes, arxiu en què algunes persones afortunades hem acabat apareixent com si aquest fet fos un dels majors esdeveniments de les nostres vides. Per mèrit seu, en part, l’obra de poetes vius com Enric Casasses o Dolors Miquel s’ha anat multiplicant.

Tenia moltíssimes virtuts, però la major, segurament, és que era un encoratjador que incitava amb un somriure murri de dents obertes. Esperonava a fer, a fer, a fer, en el terreny que fos, de la forma que fos. El gran triomf d’Antoni Artigues, la seva Gran Obra, ha estat bastir un infinit exèrcit de gent creadora en mil camps diferents. També era un poeta de la vida que no necessitava escriure per ser-ho, però quan havia d’escriure ho feia i ho feia molt bé, per molt que alguns dels seus mestres li haguessin volgut fer creure el contrari. Vivia poèticament, es prodigava humanament, amb una generositat gairebé feridora de tan bella. I aquesta noblesa, lamentablement, no sol ser habitual.

Sempre tenia les portes obertes de les seves cases a Palma i a Portopetro perquè l’anéssim a veure i a viure. Com també sabíem, i sabem, que la mítica llibreria Quart Creixent, en la qual va estar implicat des dels inicis amb un grup d’aventurers, ha estat oberta a tothom que tingués alguna cosa a dir. Perquè Antoni Artigues sabia que una llibreria i una biblioteca són paradisos a la Terra. Lector compulsiu, quan llegia un autor o una autora se’ls havia de llegir completament per descobrir-ne els misteris. Com a pensador, i articulista, ha tingut idees genials i ha elaborat alguns textos bàsics per entendre més, i millor, Blai Bonet, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre o, especialment, el seu abanderat Miquel Bauçà.

Premi Emili Darder

El passat desembre, moltes de les seves criatures vàrem estar contentíssims, inflats d’emoció i de celebració magistrals, quan l’Obra Cultural Balear va voler premiar, amb el Premi Emili Darder, no només Mag Poesia, és clar, sinó també, en el fons, una figura quintaessencial com la seva, que ha fet tant perquè el nostre món no morís sota un Estat opressiu, repressor i destructor d’identitats dissidents. Antoni Artigues és un dels pares de la llibertat, de la creativitat i del talent al nostre País Català complet, fet que comparteix amb un dels seus germans vitals, Biel Majoral.

El buit que ens deixa és abismal, el dol que sentim és devastador, però ens queda el re-cor-dar (tornar les coses al cor, com deia Blai Bonet) i per això portarem ben endins els meravellosos moments viscuts, les anècdotes ja mil·lenàries que haurem de compondre en un retrat coral talment un mosaic sublim de vivències descarnades. Posseïm la certesa que el seu cos no hi és més, en efecte, però queda la seva ànima expandida, que va anar repartint i regalant, fragmentada, entre totes i cadascuna de les seves creacions humanes que som nosaltres, els que el vàrem adorar i que continuarem adorant perquè un immens com ell es perpetuï i serveixi d’exemple per a millors futurs. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Sempre t’estimarem.