Barcino publica una edició crítica d''Espill', cim de la misogínia medieval

BarcelonaEditorial Barcino ha publicat 'Espill', de Jaume Roig, obra considerada un dels cims de la misogínia medieval i situada entre les grans obres de la literatura medieval valenciana, i que ha comptat amb una edició crítica de la filòloga Antònia Carré. Escrita cap al 1460 en més de 16.000 versos apariats de quatre síl·labes, 'Espill' recull tots els mals que la misogínia del seu temps atribuïa a les dones amb la finalitat de fer riure el públic.

L'autor recorre a un 'alter ego' propi que, ja vell, explica a un nebot fictici les males experiències amb el sexe femení per tal d'evitar que caigui en la mateixa trampa. Les dones són totes dolentes –diu Roig a través del narrador– menys la verge Maria i Isabel Pellicer, que havia estat dona de l'autor, l'única per a la qual té lloances.

L'home enganyat

El protagonista d''Espill' relata que ha patit maltractaments de la seva mare, s'ha casat amb una donzella que finalment no era verge, amb una vídua estèril que el va enganyar a l'hora de dir-li l'edat i amb una novícia amb la qual va tenir un fill que va morir per una negligència seva.

Tot i així, el narrador encara intenta casar-se de nou, però se li apareix el rei Salomó i li aconsella desistir. L''alter ego' de Roig acaba la seva vida lliurat del tot a l'oració i a la caritat cristiana, i allunyat de les dones.

Segons Barcino, 'Espill' fa un retrat molt viu de la València del seu temps com si fos una novel·la realista, i l'humor subtil conviu amb l'exabrupte més groller, amb la broma passada de voltes més pròpia dels homes de taverna.

Un metge amb patrimoni

Jaume Roig hauria nascut a València a principis del segle XV i va morir el 5 d'abril del 1478 d'un ictus apoplèctic. Va estudiar medicina –hi ha documents que el qualifiquen de "mestre en medicina"–, però encara que no se sap ben bé a quina universitat, se suposa que a la de Lleida.

Roig es va casar amb Isabel Pellicer, que va morir el 1459 de pesta. Van tenir set fills, sis dels quals van sobreviure, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hàbits. Amb un reconegut prestigi professional com a metge, l'autor d'"Espill" era un home amb un important patrimoni i amb bastant poder econòmic, segons el testament i l'inventari de béns.

El seu prestigi el va portar a ser metge de la reina Maria de Castella, dona d'Alfons el Magnànim, i també de Joan II.

Vinculat també al poder municipal, Roig va ser examinador de metges –càrrec de designació local– i metge de diversos hospitals.