Jaume Sisa, fins a l’infinit i més enllà

BarcelonaJaume Sisa ha rebut aquest dilluns la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, un reconeixement acordat per tots els grups municipals per “unanimitat intergalàctica”, tal com ha destacat el tinent d’alcaldia Jordi Martí al Saló de Cent. I el primer que penses és: com és que encara no la tenia? “Potser l'hi lliurem una mica tard”, ha admès Martí. Tard o d’hora, tanmateix, són conceptes irrellevants per al cantautor galàctic perquè ell està lligat a l’infinit, com ha demostrat al final de l’acte cantant, a cappella,Me’n vaig amb globus, una de les meravelles del disc Visca la llibertat (2000).

En comptes d’un discurs d’agraïment, Sisa ha regalat una cançó, que és el que fan els trobadors: “Me’n vaig amb globus, em sento lleuger. / M’endinsaré per l’entrellat del cel. / De vista em perdré. / No ho sé, si tornaré. No, no, no ho sé [...] / Aixeco els ulls i enllà de l’horitzó / em deixo anar seguint la inspiració. / Travessa l’aire la meva cançó, / espai obert a una altra dimensió. / Me’n vaig amb globus, lligo l’infinit. La melodia aèria de l’amor”, ha cantat qui sap si recordant també l’enyorat Pau Riba, un altre esperit que un dia va negociar amb l’infinit. 

L’acte ha seguit l’ordre protocol·lari habitual, amb parlaments dels representants institucionals (primer l’alcaldessa, Ada Colau, i després Martí) i la glossa, en aquest cas a càrrec del director escènic Oriol Broggi. Com era previsible, hi ha hagut jocs de paraules per encaixar versos de cançons en els elogis. El cançoner de Sisa és massa llaminer per no farcir els discursos amb paraules i idees manllevades de la seva imaginació, única i inimitable.

Per una Barcelona més galàctica

“El Saló de Cent és casa vostra, si és que hi ha casa d’algú”, ha dit Colau, que ha reivindicat que “tots i totes puguem ser galàctics”. “Encarnes aquella Barcelona canalla i trencadora que va renovar la cultura”, ha afegit l’alcaldessa, que també ha lloat una música que considera “reflex de la Barcelona que més ens agrada, lliure, diversa i acollidora”. “Barcelona, evidentment, és casa teva”, ha dit Colau abans de desitjar “que no sentim por d’oferir casa nostra”.

“A l’Ajuntament sempre li va bé ser una mica més galàctic”, ha assegurat Jordi Martí a l’inici d’una intervenció en què ha introduït una de les claus per interpretar la vida i l’obra de Sisa (“una tendresa infantil i alhora punyent”) i ha expressat un anhel col·lectiu, que Barcelona s’assembli a Sisa. Totalment a favor.

Més boletaire ha sigut Broggi en l’elogi sisaire, perquè fins i tot ha brandat un megàfon per projectar fins a l’infinit i més enllà les virtuts de Sisa, un home “tan valent i tan audaç” per imaginar una ciutat diferent. “El més important per fer créixer un grapat d’humans és un poeta, un explorador, un savi, un geni”, ha dit Broggi mirant d’explicar en poques paraules com és d'inabastable el que ha fet l’autor d’El setè cel per la galàxia.