Javier Cercas: "Enric Marco és el Maradona dels impostors"

Madrid"M'ha tocat la grossa" amb la història d'Enric Marco. Javier Cercas admet l'enorme sort –i la responsabilitat que se'n deriva– de tenir entre mans un material tan valuós literàriament com la (falsa) història d'Enric Marco. L'any 2005, l'historiador Benito Bermejo va descobrir que el sindicalista barceloní no havia estat mai pres al camp de concentració nazi de Flossenbürg, a Baviera. Cercas ho té clar: "Enric Marco és el Maradona o el Picasso dels impostors".

Durant la presentació de la novel·la que s'ha fet aquest matí a Madrid, ha comparat el relat de l'expresident de l'Amical de Mauthausen amb Don Quixot. És a dir, la vida d'un personatge que, en un determinat moment, decideix deixar enrere la vida convencional que porta i inventar-se'n una de nova, intensa. Fins que se l'acaben creient. "Aquesta novel·la parla de la incapacitat de viure només amb la realitat, que és molt pobra i miserable", explica l'autor. Marco no es movia per diners. Volia ser sempre al centre de la fotografia.

El coratge de dir 'no'

Cercas, però, adverteix el lector que no vegi Marco com una excepció. És, només, una ampliació "monstruosa" de la impostura que, segons diu, hi ha en cadascun de nosaltres. "Ell ho ha portat a l'extrem, però tots tenim la necessitat de ser estimats, acceptats, admirats". El fals perseguit pel nazisme –que va arribar a parlar de la seva irreal experiència al Congrés dels Diputats– va donar un munt d'entrevistes i va fer conferències arreu, incloses moltes escoles i instituts. Alguns dels qui el van veure actuar asseguren que va aconseguir emocionar, arrencar llàgrimes amb el seu relat de mentida. De fet, Cercas avisa que la mentida més creïble és la que té elements de veritat. I Marco se sabia bé la història. I ara toca a l'escriptor fer la seva feina, "la d'aixafaguitarres", la de posar el dit a la llaga.

Per escriure aquest llibre, que ha anat madurant durant anys, va conversar amb el protagonista, que en un moment determinat li va suplicar: "Sisplau, deixa'n alguna cosa" (de la seva vida inventada). "Va ser una batalla campal", reconeix l'escriptor, una pugna per intentar destriar les mitges mentides de les veritats. Una feina, explica, semblant a la de qui va traient capes a una ceba. Fins que queda "en boles" l'autèntic protagonista.

'El impostor', editat per Random House, 432 pàgines, té un punt en comú amb altres de les seves novel·les com 'Soldados de Salamina' o 'Anatomía de un instante'. A part de transitar pels terrenys incerts de la ficció i de la realitat –es pregunta Cercas qui ha dit que la novel·la ha de ser ficció– s'interessa per personatges –"herois"– que saben dir 'no'. "I aquesta és la història d'un home que sempre va dir 'sí'".

Menys el dia que va decidir, com Alonso Quijano, canviar la seva vida de veritat però una de literatura.