Javier de Isusi: "El perdó no pot exigir-se"

PalmaL’autor de novel·la negra Javier de Isusi (Bilbao, 1972) ha estat a Palma convidat per la companyia La Impaciència per a una ocasió ben especial: veure representat per primera vegada un dels seus còmics més premiats, He visto ballenas.

La història del llibre transcorre en una presó de la Provença francesa, on un dels protagonistes, Josua, exmilitant d’ETA, coneix Emmanuel, un exmembre dels GAL. Mentrestant, i a quasi mil quilòmetres de distància, Antón, un antic amic de la infància de Josu, encara viu atemorit per la mort fa 25 anys del seu pare a mans d’ETA. “És la història de la cerca d’aquests tres personatges, a qui els ha tocat desenvolupar aquests papers i que davant tot cerquen trobar-se com a persones”, ens assenyala Isusi.

Isusi presenta les vinyetes en dos colors: un groc fred i un gris blavós, el qual “m’ha servit per retratar l’àmbit de la presó, que és on transcorre la major part del còmic”. Isusi ens confessa que va fer el llibre tan aviat com va poder “una vegada la història em va caure a les mans. Sentia la necessitat d’explicar-la, però no volia estar gaire temps a la presó. No es tractava d’un dibuix plaent, és per això que als dibuixants de còmic ens agrada tant retratar superherois, són més agraïts”, diu fent broma.

La presentació a Palma i l’escenificació coincideixen avui, dissabte, amb el desarmament de la banda terrorista, però aquesta “obra pretén fer una mirada al conflicte basc des d’un punt de vista de la persona humana sense estar ni a un costat ni a un altre, és una obra de matisos”, precisa.

Pioner

“Podeu considerar-me pioner per haver traslladat el conflicte basc al món del còmic, però no som l’únic. El vostre dibuixant Bartomeu Seguí ja va escriure Las oscuras manos del olvido ”, diu l’autor. Ambdues obres són de l’any 2014, quan ETA ja havia anunciat la fi de la lluita armada, “per la qual cosa vaig veure’m en disposició de contar la història. Si ETA hagués estat encara activa, no crec que hagués pogut explicar-la de la mateixa manera; amb el renou de les pistoles, els xiuxiuejos no se senten”. El dibuixant valora del còmic, sobretot, la trobada entre els personatges i no tant el perdó, “perquè el perdó és una cosa que no pot exigir-se”, afirma.

Per a Isusi va ser tota una sorpresa que dos mallorquins, Salvador Oliva i Rodo Gener, de la companyia La Impaciència, anassin a visitar-lo a casa seva per traslladar-li la intenció de dur el còmic a escena. “Sempre havia pensat que era un llibre molt adaptable al cinema o a teatre”, assenyala l’autor, “però la vida de les poblacions és molt efímeres i, quan ha passat la campanya de promoció, ningú ja et crida”. Per tant, doble sorpresa per a l’autor que dos mallorquins s’hi fixassin anys després.