El jazz atrevit i fantasiós de Lucía Martínez arriba a sa Pobla

PalmaLucía Martínez (Vigo, 1982) és bateria i compositora, però també la defineixen la seva energia, l'atreviment i la mirada desacomplexada de la música. Viu des de fa 15 anys a Berlin, ciutat on ha muntat el seu darrer projecte: Lucía Martínez & The Fearless. L'acompanyen els músics Morris Kliphuis (trompa, corneta i electrònica en viu), Benjamín Weidekamp (clarinet, clarinet baix), Ronny Graupe (guitarra), Marcel Krömker (contrabaix) i DJ illvibe (punxadiscos). És un conjunt de músics poc habituals en el jazz. Però, com diu la bateria i líder d'aquesta aventura, "el nom de la banda, Fearless, explica moltes coses: no hi ha por d'arriscar, d'apostar per la diferència, i ser molt més rebels", diu, poc abans de pujar a l'avió que la durà fins a Mallorca. Aquest dimarts serà amb els seus músics al parc de Can Cirera Prim de sa Pobla a les 22 h.

Martínez és una de les artistes de jazz més inquietes del panorama jazzístic espanyol. Des que va debutar com a líder amb Sonos i deliris (Nuba Records, 2008), no ha deixat d'estar involucrada en altres projectes. Fa uns 15 anys, recorda, ja va ser al Festival de Jazz de sa Pobla. És el mateix temps que fa que viu a Berlin: "Aquí hi he trobat el meu llenguatge. Tenia moltes ganes d'experimentar i ho he pogut fer. Els músics de la banda són personatges molt curiosos. M'agrada molt treballar amb gent d'aquí, tenen una personalitat molt forta", comenta. Sevilla és la seva altra ciutat. Del panorama jazzístic espanyol l'atreu i la commou l'escena més emergent i moderna, que "es comença a moure". No obstant això, apunta que percep cert "conservadorisme" en les formacions de l'àmbit espanyol.

"Aquest és el projecte més modern i energètic que he fet", apunta Martínez. "Diria que són com contes. És una música molt cinematogràfica, plena de textures i contrastos. Hi podem imaginar els coets a l'espai o els westerns americans". La música que presenten, diu, "s'acosta molt al rock, a la música de cinema i al hip hop pels seus elements més comercials". Ara bé, va vestida amb l'estètica jazzística: "Hi ha improvisació i el virtuosisme dels solos". Així i tot, Martínez assegura que ella dona molta importància a les melodies: "Funcionen com a punt d'ancoratge i permeten que la gent tingui una referència clara. A vegades ens posam a fer bogeries, però no és la tònica de tot el concert", indica la bateria.

Jocs i fantasies

"Sempre vaig saber que la bateria era el meu instrument i no va ser fins que vaig ser adolescent que vaig adonar-me que tots els meus companys i professors eren homes", recorda. I se l'ha fet ben seu, l'instrument. Va arribar a la percussió a través de la música tradicional i, a poc a poc, va anar descobrint la música moderna. De fet, la llibertat i les possibilitats infinites són les coses que més li agraden de la música: "Per a mi és important treballar amb la imaginació. En aquest projecte es veu que el paper de la bateria va més enllà de marcar el tempo. El meu set està ple de juguetes i estris que faig servir per arribar a la sonoritat que més m'interessa", comenta. Defineix el seu estil com a fantasiós i molt detallista.