El jazz melós de Francesco Zampini

PalmaDesprés de set dies de jazz en directe ja es podria dir que un ho ha vist tot. Però aquesta idea a Francesco Zampini no li ha passat pel cap en cap moment. El quintet italià ha estat diferencial, fresc i sobretot ha demostrat saber fer un jazz molt melós; de notes que s'enganxen a l'aire, i que queden esfilegassades mentre en vénen de noves al darrere.

Tot i Zampini ser el líder del grup, i haver assolit nombrosos guardons de millor solista en l'àmbit del jazz europeu, el quintet està molt ben compensat amb tots els músics acompanyants d'una gran categoria: Cosimo Boni a la trompeta, Michelangelo Scandoglio al contrabaix, Andrea Beninati a la bateria i Xavi Torres al piano.

La trompeta de Boni s'ha deixat veure molt al costat de la flamant guitarra de Zampini, evocativa i fogosa, llampant i enlluernadora quan el tema ho ha demanat. Els temes que han sonat han estat llargs, com si d'històries es tractessin. Els tres primers han estat inèdits, ha dit Zampini la primera vegada que es dirigia el públic en un italià que tothom ha entès i fins i tot rigut.

De fet, el primer tema, Long Way To You, ha semblat el desenvolupament d'una tempesta. Des de la calma, fins a la conformació dels núvols, plens de pluja, per acabar esclatant plens de llamps i trons. I d'entre tot aquest embull, de notes i melodies embolicant-se, a l'uníson han tornat totes a la melodia vertebral de forma excelsa.

Tot seguit, han presentat el seu segon disc, Unknoun Path, delectant al públic que no ha aturat de fer que sí amb el cap i moure les cames seguint el ritme que han imposat els italians aquesta nit. Jazz jove que té voluntat de créixer i fer-se un lloc entre els més grans.