L'actriu Anne Wiazemsky recorda el primer any de relació amb Jean-Luc Godard

BarcelonaL'actriu i escriptora Anne Wiazemsky, néta del Nobel François Mauriac, ha reconegut aquest dimecres que en el seu últim llibre, 'Un año ajetreado', on narra l'inici de la seva relació amb el cineasta Jean-Luc Godard, ha reinventat algunes de les situacions que hi apareixen, cosa que l'ha "alliberat molt". En una trobada amb periodistes a Barcelona, Wiazemsky, protagonista de films com 'La Chinoise', ha comentat que tenia ganes d'escriure un llibre alegre, perquè s'endinsa per un període de la seva vida que va ser "molt ric", en el qual va estar casada amb Godard, i va conèixer altres personatges com François Truffaut o el filòsof Francis Jeanson.

Ha assegurat que, des del principi d'aquest projecte no va voler jutjar amb la mirada actual la jove de 17 anys que un dia de juny de 1966, després de tres trobades fortuïtes i infructuoses, va escriure una breu carta a Godard, gairebé vint anys més gran, en la qual li deia que li havia agradat molta la seva pel·lícula 'Masculí/Femení' i que l'estimava.

Filla de l'aristrocràcia

"He reinventat -ha indicat- i això m'ha alliberat molt. Amb una biografia m'hauria avorrit. Potser les coses no van ocórrer com les explico, però són versemblants". Malgrat això, no ha amagat que ha consultat el diari que va escriure fa 47 anys, reproduint una anècdota protagonitzada pel seu reconegut avi, a qui no li va agradar gens que ella adoptés una petita gosseta. "Encara avui es veuen les marques de les meves llàgrimes a les pàgines del meu diari personal", ha postil·lat.

Nascuda a Berlín, on el seu pare, fill d'una aristocràtica família russa, va estar detingut durant la Segona Guerra Mundial, Wiazemsky ha consignat que va ser una jove molt tímida, que es va casar amb un home "apassionant i contradictori", que no era per res "el gendre ideal". Precisament, de les pàgines de la novel·la se'n desprèn que la família, molt catòlica, no va acceptar amb gust aquesta relació.

És en aquest sentit, afegeix, que també ha escrit el llibre: "Volia que fos un testimoni per a les dones joves. Volia explicar com era la vida abans de la píndola, quan la gent era major d'edat a partir dels vint anys i les dificultats que hi havia abans de Maig de 1968, en una societat que era medieval. I m'han dit que a Espanya, amb Franco, encara era pitjor". El seu avi va conèixer la relació amb Godard i, encara que estava a molta distància ideològica d'ell, la va comprendre, perquè, al cap i a la fi, ell també "havia abandonat l'ambient burgès de Bordeus per anar a París".

Encara que ha advertit que no aprofundiria en qüestions íntimes, Anne Wiazemsky sí que ha donat a conèixer que la seva relació amb Godard va ser complicada perquè es barrejava professió amb vida privada i ha negat, amb certa vehemència, que el seu exmarit fos "sulfurós" com va afirmar en una ocasió un periodista francès. "Sulfurós seria Roger Vadim, però Jean-Luc, en tot cas, era marcià", ha sostingut.

Nascuda a Berlín el 1947, Anne Wiazemsky té escrites onze novel·les, com "Canines", amb la qual va obtenir el premi Goncourt des Lycéens", el 1993 o "El llibre dels destins", reconegut amb el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa i el Premi Renaudot des Lycéens.