Jeff Koons: "Malgrat tot, continuo sent optimista"
L'obra de l'artista nord-americà dialoga amb la de Picasso a l'Alhambra
GranadaA Jeff Koons (York, Pensilvània, 1955) li agrada sentir-se part d'una història de l'art en què hi ha des de Velázquez i Goya fins a Duchamp, Dalí i Picasso. Dalí va ser el primer artista de qui va tenir una monografia. El va conèixer a Nova York quan Koons tenia divuit anys, i en recorda la generositat i que va marxar pensant que podia fer de l'art la seva forma de vida. A Picasso no el va conèixer personalment, però la seva obra li va produir un impacte profund, com explica a l'ARA el mateix Koons a l'Alhambra, amb motiu de l'exposició al pati del palau de Carles V i el Museu de Belles Arts de Granada on tres de les seves obres dialoguen amb dues de l'artista malagueny. "Del surrealisme m'interessava que era molt obert, però amb Picasso se'm va fer molt evident la vastitud de la producció, els gestos cap al món, l'intel·lecte, la capacitat creativa", afirma Koons.
"La sensualitat de Picasso... Tinc un respecte enorme per Dalí, però el que m'ha resultat molt important al Museu de Belles Arts de Granada és com Picasso i jo mateix dialoguem amb els artistes que hi ha a la sala, com Juan Sánchez Cotán. Crec que aquesta Immaculada Concepció de Sánchez Cotán també va inspirar Dalí. Em sento connectat amb aquests artistes, tots formen part de la mateixa família, una família els membres de la qual es respecten els uns altres. I la meva meta i el meu desig és convertir-se en alguna cosa més, en transcendir", explica Koons.
Koons assegura que Picasso és l'artista que ha tingut més present en els últims vint-i-cinc anys, sobretot per l'energia de les últimes obres. "Les obres que va fer quan tenia més de vuitanta anys són tan fresques! Hi havia tanta energia i tanta llibertat. Són unes obres que et produeixen una epifania!", exclama l'artista nord-americà. "Mires la felicitat que tothom pot experimentar si s'obre a les oportunitats que se li plantegin en aquesta vida", subratlla Koons, que té una obra de Picasso a la seva col·lecció privada.
L'exposició, que es pot visitar a Granada fins al 16 de març del 2025, porta per títol Reflexos. Picasso/Koons a l'Alhambra, i és la primera del projecte per exposar el llegat del malagueny en diferents indrets d'Andalusia impulsat per la Junta d'Andalusia i el Museu Picasso Màlaga, amb la col·laboració de la Fundació Almine i Bernard Ruiz-Picasso i el patrocini de la Fundació Unicaja. El recorregut comença al pati del Palau de Carles V, on es pot veure Tres gràcies, una de les característiques escultures d'acer polit de Koons fetes a partir de petites escultures populars. Una planta més amunt, al Museu de Belles Arts de Granada, hi ha la pintura de Picasso Les tres gràcies, i una altra escultura de Koons, Gazing ball (Dona dempeus), que té una història molt curiosa al darrere: es tracta d'una reproducció d'una còpia romana d'un original grec perdut a la qual Koons ha afegit una esfera blava d'acer dins la qual el públic es veu reflectit. El fet curiós és que Picasso tenia aquest mateix guix, així que l'obra provoca un joc de reflexos entre l'art clàssic, Picasso i Koons.
Què diu del món d'avui aquest diàleg amb l'art antic? "Els nostres gens i el nostre ADN estan interconnectats com una doble hèlice. En el món extern, la cultura ens fa canviar, ens fa transcendir, i fem un gest que a la vegada canvia el món", explica Koons. "Aquest anar i venir ens va fer continuar transcendint i transformar-nos en alguna cosa nova, tot és continu, tot canvia, i tot està connectat. La idea és que puc estar interconnectat amb tota la història humana", explica. Més endavant, hi ha el bronze de Picasso Cap amb casc i la pintura de Koons basada en un quadre de Jacques-Louis David Gazing ball (La intervenció de les sabines), una altra vegada amb la característica esfera blava. "Existim per aquesta interacció constant amb la creativitat", diu.
L'artista viu més cotitzat i l'impacte emocional de les obres
Jeff Koons és l'artista viu més cotitzat després que la seva escultura Rabbit fos venuda per 81,3 milions d'euros en una subhasta de Christie's de Nova York el 2019. Entra dins la sala on l'esperen els periodistes, i saluda amb un amable "Soc el Jeff". En el passat sovint apareixia com una celebritat, mentre que ara posa l'accent en els principis i els valors de les seves obres. De fet, més que el valor econòmic, Koons creu que el més important són les emocions que susciten les obres en els espectadors. "El que té valor de l'art és el que et fa respondre-hi. Un objecte pot ser un transmissor molt potent per tenir l'essència del nostre propi potencial, de la nostra transcendència, de l'esperit. El valor que té l'art és la transcendència", assegura.
Tot i això, Koons sovint ha rebut crítiques, com ara que el seu art és kitsch o que ell mateix és més una marca que un creador. "Sempre sents una mena de dolor perquè no t'han entès, però quan treballo el que intento comunicar és l'autoacceptació i les coses del nostre entorn a les quals responem, com si ens agrada el rosa, o ens agrada la porcellana que tenim a casa dels pares. Totes dues coses estan bé, aquesta figura pot ser tan important com qualsevol escultura o pintura fantàstiques. És una cosa que estimula i emociona, no té per què haver-hi cap mena de judici", diu l'artista.
Precisament l'autoacceptació és una de les idees que hi ha al darrere de Made in heaven, una de les sèries més sonades, perquè incloïa un reguitzell de fotografies i escultures on se'l podia veure juntament amb la seva esposa d'aleshores, Ilona Staller, coneguda com a Cicciolina, mantenint relacions sexuals. Avui seria més difícil fer-la, per què ens hem tornat més conservadors? "Crec que, en molts aspectes ara la societat és menys conservadora que aleshores. Vaig fer Made in heaven després de Banality, en la qual havia fet servir imatges que tenien a veure amb la culpa i la vergonya cultural, perquè pot ser que la gent pensi que no s'ho mereixi o que no té prou coneixements per poder entrar en el món de les arts i les humanitats, i jo intentava comunicar que no necessites res més que ser tu mateix", explica. "Quan vaig pensar d'on podia venir tot plegat —afegeix—, vaig decidir que podia ser de la dificultat d'entendre el propi cos, d'acceptar-se, no històricament ni culturalment, sinó des del punt de vista de l'ésser i de l'aspecte físic. Per això vaig fer Made in heaven".
Per a Koons, la bellesa és "l'obertura a la felicitat, a l'alegria". "He experimentat la pura joia gràcies a estar obert, desitjant que l'alegria entri en la meva vida i tenir-la constantment. Podem estar en un estat metafísic, des de l'acceptació i l'obertura". A Koons, que el 2016 va donar suport a Hillary Clinton, en aquest afany no el fa caure ni Donald Trump. "El món canvia constantment. Hi ha moltes persones que són molt optimistes sobre el futur. Sembla que els mercats són optimistes. Tenim la IA i tantes coses espectaculars que fan pensar que la humanitat té un futur brillant al davant. I jo, malgrat tot, continuo sent optimista", assegura.