El retorn de Jennifer Lawrence al cinema 'indie' fa olor d'Oscar

Abans de convertir-se en una de les actrius més populars i cotitzades del Hollywood actual gràcies als seus papers a sagues de blockbusters com X-Men i Els jocs de la fam, Jennifer Lawrence s'havia donat a conèixer amb una petita joia del cinema indie, Winter's Bone (Debra Granik, 2010). Firmada per una directora debutant, Lila Neugebauer, i coescrita per Ottessa Moshfegh (El meu any de repòs i relaxació), Causeway representa el retorn de Lawrence a aquest territori alternatiu, aquí en el paper d'una soldat, la Lynsey, que ha de seguir un procés de recuperació física i emocional després de ser víctima d'un bombardeig a l'Afganistan.

Poca cosa en sabem de tot plegat quan arrenca la pel·lícula. Neugebauer va revelant de mica en mica, a través de detalls de la posada en escena i converses puntuals, el tràngol que passa la protagonista. Amb la cara neta i pocs diàlegs, Lawrence expressa amb els mínims recursos el trauma de la Lynsey i la seva lluita per recuperar-se. La seva vida a Nova Orleans amb una mare un pèl desastre sembla resultar-li més traumàtica que la situació de violència en un país llunyà. Fins que coneix un mecànic, en Brian (Brian Tyree Henry), amb qui s'avé de seguida. Causeway s'endinsa així en el vincle inesperat entre dues persones ferides que connecten després de reconèixer-se en la seva vulnerabilitat. A la pel·lícula li costa escapar de cert territori desgastat del cinema indie. Se'n surt sobretot per les interpretacions i la química entre Lawrence i el sempre ben trobat Henry, el Paper Boi de la sèrie Atlanta.