Jennifer Lawrence: “Els joves entren al món laboral amb falses promeses salarials”

MadridL’actriu Jennifer Lawrence (Kentucky, 1990), acostumada a fer riure els nord-americans en les seves aparicions als late night per la seva capacitat de riure’s d’ella mateixa, estrena el 23 de juny la seva primera comèdia, Sin malos rollos, i ha fet parada a Madrid. “No és per a infants”, apunta en una conversa amb diversos mitjans, advertits que no poden fer preguntes sobre política ni sobre l’escena en què apareix nua. Tanmateix, la pel·lícula vol abordar de manera desacomplexada les inseguretats sexuals del Percy (Andrew Barth Feldman), un noi amb dificultats socials a qui els seus pares busquen algú que l’espavili abans d’entrar a la Universitat de Princeton.

S’hi prestarà la Maddie (Jennifer Lawrence), que a la trentena passa per problemes econòmics per mantenir la casa que li va deixar la seva mare. A través d’un anunci a internet, troba una proposta que li ofereix la contrapartida que justament necessita: un cotxe de segona mà a canvi de sortir amb un noi. El xoc generacional i de classe social està servit en aquest film dirigit per Gene Stupnitsky, amb diàlegs i escenes sòrdides i exagerades. “Hi ha molta comèdia física i molta comèdia lasciva, però també fa molt riure l’autenticitat dels personatges i com són de reals”, comenta Feldman, que també ha viatjat a Madrid.

Certament, el primer tast del Percy amb el sexe i l’alcohol, la sobreprotecció dels seus pares, així com l’aproximació i el mestratge de la Maddie, freguen l’absurd. “Ens agrada molt riure d’aquests temes perquè són veritat”, continua Feldman, convençut que l’humor que es reflecteix a la pel·lícula agradarà a tota mena de societats, si bé posarà a prova les capes més conservadores dels Estats Units. 

Tot i portar-se 12 anys, Lawrence (Els jocs de la fam, X-Men i No miris cap amunt) i el seu company de repartiment expliquen que van tenir connexió des del primer moment i que el seu principal repte en aquesta pel·lícula era no estar rient tota l’estona. També durant l’entrevista, mentre parla la traductora, xiuxiuegen a cau d’orella i mostren complicitat. Stupnitsky va desenvolupar el personatge de la Maddie pensant en Lawrence –“Som amics des de fa més de 10 anys i, per tant, va fer el guió amb la meva veu a la seva ment”, diu ella– i Feldman va encaixar de seguida en la seva idea quan el va veure al càsting. Segons coincideixen tots dos, els personatges a Sin malos rollos tenen trets característics de la Jennifer i l’Andrew de la vida real.

Són, per tant, dues persones de dues generacions diferents, l’un molt introvertit i l’altra amb empenta i energia, que acaben trobant-se i es fan créixer com a persona l’un a l’altre. “Com a mil·lennial, hi ha moltes noves perspectives que no coneixia abans d’aquest canvi cultural enorme: el respecte mutu, promoure la igualtat, aprendre que hi ha molts altres tipus de personalitat, que el món és molt més divers del que ens pensàvem que era. És com un múscul que cal exercitar, és difícil per a mi, estic aprenent constantment. Però estic contenta: no hi ha res millor que aprendre a respectar i estimar el teu veí”, assegura Lawrence. 

Desigualtats socials

Un altre dels temes que deixa entreveure el film és el problema d’accés a l’habitatge i els sous precaris, problemàtiques reflectides en la Maddie. En canvi, el Percy viu en una casa gegant amb assistenta. Lawrence s’ha posicionat a favor de les protestes de guionistes de Hollywood en contra de la desigualtat i incideix que la disparitat salarial és un problema als Estats Units. I defensa que és precisament al gènere de la comèdia on s’aborden les realitats socials i culturals. “Els joves accedeixen al món laboral amb deutes gegants des de la universitat, amb promeses que tindran feines, bons salaris, i s’acaba demostrant que no és veritat”, subratlla la guanyadora de tres Oscars.