El català torna al musical comercial de gran fomat

BarcelonaLa convocatòria alertava que el codi de vestimenta seria nadalenc i els convidats van complir: els jerseis de ninots de neu i les banyes de ren omplien la Gran Via dilluns al vespre per a l'estrena d'El dia de la marmota al Teatre Coliseum. També hi havia una marmota de peluix de mida humana que acompanyava els famosos en un photocall que, com passa els pocs cops que es fa al teatre barceloní, provoca entre il·lusió i vergonya. Desenes de cares conegudes, directors i productors es van contagiar de l'esperit nadalenc i van assistir a una estrena insòlita en aquestes dates, quan els teatres ja tenen en cartell les seves apostes per a la millor època de l'any.

La malaltia d'Àngel Llàcer, que és qui havia de dirigir l'espectacle, va fer endarrerir el projecte i finalment és Enric Cambray, Manu Guix a la música i Miryam Benedited a la coreografia els que capitanegen l'adaptació musical de la pel·lícula Atrapats en el temps, de Harold Ramis, que als anys 90 van protagonitzar Bill Murray i Andie MacDowell. "Ha sigut emocionalment un any molt difícil, molt, és que l'Àngel es va acomiadar, eh. Ara està superfeliç perquè és la seva companyia, però dirigir un musical és molt dur, i és difícil que, tal com està encara, hagués pogut dirigir una animalada com aquesta", explicava el productor de Nostromo, Jordi Sellas.

En català, per fi

La nit era especial perquè es tractava de l'estrena d'un espectacle musical de gran format i en català, una fita tan insòlita que la Generalitat ha hagut de crear una línia de subvenció específica per animar els productors a arriscar-se a cantar en la nostra llengua. Nostromo ha estat el primer a llançar-s'hi, amb un projecte que ha costat prop de 2 milions d'euros, 800.000 dels quals són un crèdit sense interessos públic i reintegrable (és a dir, que tornaran amb la venda d'entrades). "Un dels grans costos d'una producció són els dos mesos de feina dels intèrprets assajant. Per a una productora privada que va 100% a risc és molt arriscat comptar que has de pagar dues vegades el cost de producció. A mi l'ajuda reintegrable ja em va bé, perquè necessito pulmó financer", explicava Sellas per justificar que èxits com Cantando bajo la lluvia i The producers fossin en castellà. Aquest cop tenen previst estar en cartell fins Setmana Santa i després tenir nova vida a Madrid en castellà i amb un altre equip.

Les cares conegudes anaven desfilant pel vestíbul: Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, Marta Marco, Elisabet Casanovas, Victòria Pagès, Maria Molins, Queco Novell i Lloll Bertran trencant l'americanització de l'estètica nadalenca amb una barretina; dramaturgs com Marc Rosich, Sergi Belbel i Guillem Clua; músics com Lildami, Els Amics de les Arts i tot un Roger Mas; Aina Clotet i Marcel Borràs amb els fills; intèrprets de musical com Mercè Martínez, Mireia Portas i Ivan Labanda, que és amic de la casa i que estava entregat abans de començar: "Que s'estreni en aquestes dates encara fa que l'acompanyi aquesta cosa festiva, vinc amb moltes ganes de passar-ho bé". No hi havia consellers perquè coincidia amb l'entrega de les Creus de Sant Jordi, però sí que hi havia l'exconsellera de Cultura Natàlia Garriga; el regidor de Cultura de Barcelona, Xavier Marcé, i el director de l'ICEC, Edgar Garcia.

El dia de la marmota és la primera versió no anglesa del musical de Tim Minchin (artífex de Matilda) i Danny Rubin estrenat al West End i a Broadway. "Sé que ha fet dues temporades a Londres, l'última a l'Old Vic, però és dels pocs musicals que no he vist, i en tinc moltes ganes", deia el director Josep Maria Pou, un habitual del teatre anglès. Si obres com aquesta consolidaran el públic del musical en català ja és una altra cosa. "No depèn tant del català o el castellà com de l'atractiu del musical. Entenc la dificultat dels productors i no em sembla malament que ho facin en castellà per amortitzar-ho a tot Espanya. L'important és que es faci i el públic hi vagi", deia Pou. Per a la conselleria de Cultura sí que és clau incentivar el musical en català, perquè atreu el gran públic. Per això han atorgat subvencions extraordinàries (no reintegrables) al Teatre Nacional per produir Ànima i també a Dagoll Dagom per recuperar Mar i cel.

La sorpresa d'Àngel Llàcer

Abans de començar, el director i tot l'equip d'intèrprets van sortir a fer-se la foto amb la marmota. Manu Guix va arribar molt just perquè estava actuant a El petit príncep, l'altre musical del tàndem Llàcer-Guix que està en cartell, on també actua uns dies Enric Cambray. L'equip té per costum fer-se un regal abans d'estrenar, i Cambray els va regalar un pin d'una marmota amb un cartell en català que va encarregar a Punxsutawney, Pensilvània, el lloc on transcorre l'acció de l'obra. És on hi ha la marmota Phil, que cada any per la Candelera anuncia quantes setmanes d'hivern falten. El protagonista de la trama és un periodista que cobreix aquesta tradició, però queda encallat en el temps i reviu sempre el mateix dia, una manera per aprendre a valorar les persones i les coses petites de la vida.

"És la meva vida!", afirmava Àngel Llàcer, que va aparèixer a darrera hora i vestit de Pare Noel, d'incògnit. "És un projecte que vaig triar perquè m'hi identificava moltíssim. Durant molt temps la meva vida va ser el dia de la marmota i avui, per primera vegada, no ho és. Jo volia descansar i el cos em va parar i em va dir: «Descansa»", explicava. Després dels problemes de salut que ha superat, ho viu diferent: "Jo podia haver dirigit aquest espectacle, perquè tinc el cap clar, però vaig decidir que no", va dir. L'actor es declarava "content, animat, descansat i amb ganes de fer moltes coses" després "d'un dels pitjors anys de la història", però del qual ha tret "tantes coses positives". Un missatge que, efectivament, lliga amb la comèdia romàntica que protagonitzen Roc Bernadí i Diana Roig, en un musical de dues hores i mitja, música en directe i un missatge tan nadalenc que inclou, fins i tot, una nevada.