J.J. Abrams, el fabricant d’enigmes que ha conquerit Hollywood

BarcelonaL’any 2007, poc després de dirigir Missió: Impossible III i quan encara guardava en secret la resolució de la sèrie Lost, J.J. Abrams va oferir una xerrada en el marc de les TED Talks sota el títol de La capsa misteriosa. En poc menys de vint minuts, el creador de la sèrie Alias va desgranar les seves obsessions -els efectes especials, el drama familiar, el cinema de Steven Spielberg, els productes Apple- mentre caminava al voltant d’una antiga capsa de cartró amb un signe d’interrogació gegant dibuixat a la tapa. Si ens creiem les paraules d’aquest expert a ensarronar l’espectador, Abrams va comprar la Capsa Misteriosa fa dècades i encara no l’ha obert, una demostració de la seva fe en l’enigma com a catalitzador de la imaginació.

En un dels moments més reveladors de la xerrada, Abrams va apel·lar a l’imaginari de Star Wars per descriure el funcionament del concepte de la Capsa Misteriosa: “Al començament de Star Wars, tenim els androides que es troben amb una dona misteriosa. Qui és? Capsa misteriosa! Aleshores trobem el Luke Skywalker, que es troba els androides, que li ensenyen el missatge hologràfic en què la dona explica que vol trobar l’Obi-Wan Kenobi. Però qui és l’Obi-Wan? Capsa misteriosa! I així una vegada i una altra”. No es tracta probablement de l’elogi més elegant o ortodox que li han fet a la saga creada per George Lucas, però la claredat didàctica i l’energia fanàtica d’Abrams comencen a revelar per què el creador de Fringe ha sigut l’escollit per escriure i dirigir Star Wars : El despertar de la força, el nou episodi, el VII, de la saga galàctica, que arriba als cinemes de tot el món divendres.

Malgrat que el model a seguir per a Abrams sempre ha sigut més Spielberg -el creador d’entreteniments amb cor d’artista- que Lucas -l’escriptor de faules amb esperit de magnat-, el pare de la nova Star Wars ha demostrat en més d’una ocasió que té tanta fusta d’il·lusionista com d’home d’indústria, a més d’un coratge que voreja la temeritat. Durant la presentació de la primera de les seves dues (notables) entregues de la saga fílmica de Star Trek, Abrams va convertir en un mantra la idea que havia fet la pel·lícula pensant en els que mai havien vist un capítol de Star Trek. Tanmateix, és un creador plenament conscient dels seu lloc a la història del cinema: fascinat pel suspens generat per la aparició retardada dels monstres a Tiburón i Alien, va dissenyar, com a productor, la impecable campanya de màrqueting de Cloverfield ( Monstruoso ), en què demostrava el seu enginy per subministrar informació amb comptagotes, un talent que fa anar de bòlit tots els que regiren els tràilers de la nova Star Wars a la recerca de pistes reveladores.

Pel que fa al bagatge d’Abrams com a creador i continuador de relats amb una forta càrrega mitològica, el director de Super 8 va prou sobrat. La rellevància de la figura de l’heroi tràgic a Star Wars troba ressonàncies en la història del Jack (Matthew Fox) de Lost ; els secrets de la família Bristow d’ Alias i el joc de màscares de Missió: Impossible III remeten a les revelacions del clan Skywalker (“Luke, jo sóc el teu pare”); el culte pseudobudista dels Jedi podria emparentar-se amb el còctel religiós de Lost. I encara més: si Abrams va saber treure profit de Leonard Nimoy al seu primer Star Trek, per què no hauria de passar el mateix amb Mark Hamill, Carrie Fisher i Harrison Ford a Star Wars: El despertar de la força?

Per si de cas, Abrams ja ha declarat a la revista Empire que, abans de fer El despertar..., va mirar-se pel·lícules d’Akira Kurosawa i John Ford, dos dels principals referents de la trilogia original, als quals ha afegit el nom de Terrence Malick ( L’arbre de la vida ), el gran transcendentalista del cinema contemporani. Sembla que Abrams sap el que té entre mans: a més d’un bon espectacle de masses, els devots de Star Wars esperen tornar a creure en la força, aquella gran Capsa Misteriosa.