Joan Arqué: "Aquest espectacle parla d'Israel i Palestina, ens ressona per tot arreu"

BarcelonaPoc s'imaginava el director i dramaturg Joan Arqué que, quatre anys després d'estrenar L'amic retrobat, el món es trobaria immers en la guerra entre Israel i Palestina. L'espectacle, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró, és una producció de Teatre de l'Aurora que es va veure per primera vegada a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), però la pandèmia va escurçar-ne el recorregut previst. Per això ara el Teatre Goya l'ha volgut recuperar, amb la casualitat que el conflicte a la franja de Gaza li atorga una altra mirada. L'amic retrobat s'estrena aquest dimecres i és l'adaptació de la novel·la homònima de Fred Ulhman (1901-1985), que relata com l'amistat entre dos joves es trenca per l'ascens del nazisme a Alemanya el 1933.

"És una novel·la colpidora, un viatge iniciàtic que ens toca per molts llocs. Explora sentiments universals com l'amistat i l'amor, però també els generats per la guerra", explica Arqué, que ha dirigit el muntatge. A l'escenari, Jordi Martínez encarna el Hans d'adult, que recorda com de jove va mantenir una intensa relació amb el Konradin, fill d'una família aristocràtica de Suàbia. Quim Àvila i Max Grösse Majench –que substitueix Joan Amargós en el paper– interpreten els dos joves, que es coneixen a l'escola més famosa de Württenmber i comparteixen coneixements, idees, preocupacions i contradiccions.

La vigència de l'espectacle es percep, segons Arqué, amb escenes com la del pare del Hans quan rep la visita d'un home que li demana diners per a la creació de l'Estat d'Israel. "Després de la Segona Guerra Mundial el punt de vista sobre aquesta qüestió ja havia canviat. Ara encara més. L'espectacle parla d'Israel i de Palestina, ens ressona per tot arreu", assenyala el director. Un altre dels grans temes de l'obra és l'ascens del feixisme, que Arqué vincula amb la situació política actual d'Europa. "Els populismes, siguin del color que siguin, acaben derivant en extremismes. I aquí els protagonistes veuen com els extremismes determinen la seva relació", diu Arqué.

L'ascens del nazisme, vist des d'avui

Tot i que la posada en escena no està excessivament arrelada en l'època, el text posa èmfasi en el context i la companyia així ho ha volgut mantenir. Fins i tot van viatjar a Alemanya per documentar-se històricament i dotar l'obra de versemblança. Grosse s'ha sumat al muntatge després, però li toca de prop perquè el seu pare és alemany. "A qualsevol intèrpret alemany li toca, en algun moment de la vida, encarnar una persona en el context del nazisme. Aporto un accent i un context que a Alemanya tothom té, gairebé en excés. La culpa s'hereta, però també es treballa i se'n parla, i els conflictes d'avui dia ens toquen des d'un altre lloc", destaca l'actor.

A l'escenari, el color blanc té tot el protagonisme. "Transmet la idea de puresa, en què tot és bonic i impol·lut i, per tant, no hi pot passar res greu. Hem optat pel mínim dinamisme per col·locar-nos en espais diferents com les cases dels joves i l'aire lliure. I hi hem incorporat el cap d'un os polar que té el pes més simbòlic", afirma el director. Més enllà de la càrrega política i ideològica, L'amic retrobat és una peça sobre l'amistat, i la companyia vol que el públic en surti amb ganes de reflexionar-hi. "El protagonista es pregunta: «Em vaig equivocar estimant?» Ulhman ens diu que fem cas al cor, que a vegades no ens enganya", diu Arqué.