El Joan Blau va deixar la seva feina ara fa dos anys per tal de dedicar-se al que més li agradava: la música. Avui, amb més de cent concerts a les espatlles, fa un pas més i, de forma totalment autogestionada i amb l'ajuda de companys del gremi, posa en marxa Rodautors. El Festival Itinerari, que celebrarà la seva primera edició aquest cap de setmana a Penelles, pretén ser un punt de trobada per a cantautors novells de tot el territori, així com una ajuda per a l'economia local dels petits pobles de Catalunya.
Com va sorgir la idea de Rodautors?
La idea va néixer d'un grup de WhatsApp. Fa dos anys que sóc cantautor i, a mesura que he anat fent concerts, he conegut molts d'altres companys, i en les nostres converses sempre sortia el tema de la falta d'ajuda i de vincles entre nosaltres. A partir d'aquesta reflexió va néixer aquest grup de WhatsApp a través del qual ens informem de locals on podem tocar, mitjans en què ens podrien fer alguna entrevista... En aquest grup, que va començar amb cinc persones, ara n'hi ha més de quaranta.
Així doncs, aquest festival és, més aviat, una reunió de col·legues.
Sí, el tema és que nosaltres, en aquest grup, ja feia temps que comentàvem que podríem quedar un dia i fer alguna cosa tots junts. Però és clar, som prop de quaranta persones, és una mica complicat tocar tots junts. Llavors algú va dir: "I si fem un festival?", i la idea va quedar a l'aire. Però temps després em va trucar un company, el Josep Maria Vives, i em va dir que ell tenia un equip de so propi i que, a més, havia estat a Miravet i havia vist un espai on es podia fer alguna cosa. A partir d'aquí la pilota es va començar a fer gran.
I finalment se celebra a Penelles per alguna raó especial?
No, simplement coneixem gent d'allí i, a més, des del primer moment que vam parlar amb l'ajuntament es van implicar moltíssim. Ens van dir que sí immediatament.
Quins estils musicals podran sentir els assistents al festival?
Hi ha de tot. També hi havia propostes molt boniques que al final no van poder entrar però que espero que en pròximes edicions en puguin formar part. Vam rebre 52 propostes, totes d'una qualitat brutal i bastant desconegudes, de tot el territori català però també de Canàries, Madrid, València... I de tots els estils: hi ha rumba, ritmes llatins, jazz... i també hi ha diferents idiomes, ja que tampoc no ens volíem tancar en aquest àmbit. Teníem molt clar que no volíem fer un concurs, ja que el que volem precisament és crear sinergies, i en un concurs el que generes són competències, a més que, si tenim 100 euros, per posar un exemple, preferim repartir-los que no pas donar-li només a un. No volem banderes ni barreres, volem estar tots junts i prou.
Durant el festival també hi ha convocada una taula rodona titulada "Ja sóc cantautor, i ara què?". Quins àmbits s'abordaran?
Amb aquesta taula rodona el que volem és treure dubtes a la gent que comença, ja que hi ha molts cantautors que, al principi, no tenen molt clar quins són els passos a seguir per tal de créixer i, sobretot, promocionar-se. Així doncs, hem convidat a professionals de mitjans de comunicació, productors i cantautors consolidats com El Fill del Mestre per tal que expliquin les seves experiències i aconsellin els cantautors més novells.
Podríem dir que un cantautor, a l'hora d'iniciar-se, ho té molt més complicat, ja que un grup, almenys, es pot repartir la feina. Com ho vas afrontar tu per exemple?
Només portar les xarxes socials ja és una bogeria. Has de tenir sempre actualitzat el teu Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... i, a més, la web! A part de tot això, t'has de buscar tu la vida per trobar concerts, per fer els cartells, per preparar-te els concerts... són moltíssims detalls que la gent, moltes vegades, no té en compte. Aquest és el punt feble del cantautor però, alhora, al meu parer, també pot ser un punt fort, perquè ets lliure de fer el que vulguis.
Per tant, tu què prefereixes: en solitari o amb un grup?
Jo treballo tant en solitari com amb banda. Amb banda està bé, sobretot si són amics, però has de tenir en compte que és difícil quadrar-ho perquè tots puguin anar al concert, fet que t'obliga a tenir d'altres opcions... són molts maldecaps. Quan fas concerts en solitari, en aquest sentit, és més fàcil. Al cap i a la fi, l'essència d'un cantautor rau en que és ell sol, i un sol es pot treure les castanyes del foc perfectament i fer un bon espectacle. A mi m'agrada molt el rotllo del cantautor sol amb la seva guitarra.
Per acabar, què tens pensat per a les següents edicions del festival?
La idea és que el festival es faci cada sis mesos i que es vagi fent en diferents pobles, de menys de 500 habitants de Catalunya, en principi. També tenim molt clar que sempre volem treballar amb productes de proximitat per tal d'ajudar al comerç de la zona on anem i que volem treballar en petit: parlem amb cantautors que estan començant, que no són gaire coneguts, i no volem fer un macrofestival, volem passar-ho bé, conèixer-nos i que la gent de l'entorn en pugui gaudir. Ja estem mirant un poble de Girona per a la segona edició, que es faria a l'abril i, per tant, ens agradaria molt que coincidís amb Sant Jordi, ja que és un dia molt maco.