Joan Cortés: "Som un escultor més de forma que de concepte"

PalmaA l'escultor Joan Cortés (Pollença, 1964) no li agrada que es vegin les obres d'una nova exposició abans de la inauguració. Respectam el seu desig, així que qui vulgui veure les 30 peces noves que presenta (21 escultures i 9 aiguaforts) haurà de passar per la galeria i el taller 6A a partir d'aquest divendres. La inauguració serà a les 19 h. Per qui conegui la seva trajectòria, no és un gran espòiler dir que el blanc és el gran protagonista de la mostra, que es divideix en dues parts: una, a la galeria; i l'altra, al taller. Flobis enlaire és el nom de l'exposició.

Cortés ha creat totes les obres recents durant el 2022 a la 6A, un lloc on sempre se sent "cuidat" i "acompanyat": "El seu suport moral i tècnic és indispensable", diu, "i l'hotel de cinc estrelles que m'han pagat", bromeja. La majoria de peces estan fetes amb guix, un material clau en la carrera de l'escultor: "El guix és un material molt simple i humil. M'agrada usar-lo per fer una escultura amb força. Aconseguir això em satisfà". Ara bé, ha pensat moltes vegades a canviar de material, però mai de llenguatge. "Així, les obres tenen la seva elegància, però crec que algunes quedarien bé fetes amb bronze. És un material molt noble, no sé si m'hi entendria".

Les formes suaus, delicades i plenes de sensualitat són la sintaxi del llenguatge escultòric de Cortés: "Som un escultor més de formes que no de concepte, sempre hi ha alguna idea de per què fas les coses, però a mi em funciona anar a l'estudi i posar-me a fer feina".

Sorprendre's

No és que Joan Cortés vagi a l'estudi sense saber què vol fer, però amb el temps ha descobert que una de les coses més estimulants del procés creatiu és "no saber com acabarà" el que s'ha començat. "M'emocion quan arrib a un lloc que no esperava, quan trec formes que em sorprenen i m'impressionen", assegura. I parla d'intuïcions: "A més de la tècnica, hi ha certes intuïcions, que s'afinen amb l'experiència, que et marquen el camí. De la mescla de tècnica, intuïcions i el que vull dir, van sortint les escultures".

De la mateixa manera, el temps li ha donat la capacitat de veure, ben aviat, quan una peça no va per bon camí i no li interessa: "Això també passa. Un ha de ser autocrític i saber que no tot és vàlid".

Durant uns anys, Cortés va intentar viure de l'art; no ho va aconseguir. Ara, té dues feines: "Allò que importa és mantenir la humilitat. Faig feina cada dia, i el que més m'agradaria és tenir força i valentia per continuar. A l'estudi em trob bé, i esper que sigui per molts anys". I un altre desig: que el públic vibri, "que tingui la sensació que qualsevol cosa el pot travessar".