Joan F. López Casasnovas, l'intel·lectual d'idees insubornables

PALMAVoluntat de servei, conviccions clares, agudesa política, compromís amb la llengua, home de concòrdia i de tarannà positiu. Qui parla del ciutadellenc Joan F. López Casasnovas ho fa sempre amb admiració, des d’un respecte absolut i amb gran estima, hagi estat més o menys propera la relació compartida. El professor, escriptor, poeta, activista i estudiós (i segur que moltes altres coses) va morir, a 69 anys, aquest dimarts, 19 de juliol, a causa d’una malaltia oncològica fulminant. El seu traspàs ha dolgut especialment a Menorca, però la trista notícia ha commogut part de l’esfera política i cultural de tots els Països Catalans.

López Casasnovas fou un personatge complet, amb moltes facetes treballades a bastament per ser una de les grans figures del nostre temps. És una pèrdua “irreparable”, diu la filòloga Fina Salord, que va compartir amistat amb el difunt durant dècades. “La cosa fonamental d’en Joan és que era un referent clau i primer de la catalanitat menorquina, des dels seus inicis fins ara mateix. Si el ploram tant és perquè sabem que la pèrdua és irreparable”, afegeix. Per tal de recordar amb justícia i claredat la figura d’aquest professor que va ser polític i que també era poeta, l’ARA Balears ha parlat amb amics i col·legues de López Casasnovas, “una persona que tenia un ventall de capacitats i competències molt ampli” i que, a més, “era de molt bon tracte, sempre disposat i cordial”, diu el sociolingüista Isidor Marí, des d’Eivissa.

Un polític servicial i pragmàtic

López Casasnovas va ser conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, i diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), primer per l’Agrupació d’Esquerra-PSM i, després, per l’Entesa de l’Esquerra de Menorca. Des de ben jove va militar al Partit Comunista. Era d’una esquerra que “no és descafeïnada”, matisa el conseller de Cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria. “El seu perfil polític no se’l pot atribuir ningú. Era una persona d’arrel catalanista que representava un ampli espectre de l’esquerra menorquina, però sempre es va caracteritzar per una radicalitat insubornable. Amb això vol dir “unes conviccions fermes, posicions clares i ambicions polítiques concretes”, apunta el conseller, que recorda que el professor tenia una gran capacitat de generar posicions de consens, sempre amb total “bonhomia”.

L’escriptor Damià Pons diu que López Casasnovas “especulava teòricament com un intel·lectual i s’arromangava sempre que feia falta per executar com un polític pragmàtic”. Coincideix amb ell Salord: “Posava el seu coneixement a disposició del servei col·lectiu, no tenia por d’arromangar-se”. Seves són les primeres mesures de Normalització Lingüística i Polítiques Culturals, en època preestatutària. L’amic de López Casasnovas i poeta Ponç Pons ressalta la seva “insubornable voluntat” i el “compromís amb el món per millorar-lo i fer-lo més just, més vivible”. Segons ell, “va dignificar la política” i el seu exemple hauria de servir a tots els que avui en dia “han fet de la política un modus vivendi i, més que per servir el poble, s’hi han apuntat per servir-se’n”.

Des de Menorca, en català

La seva mirada ampla (però clara) en tantíssims aspectes també es filtrà en el camp lingüístic. El menorquí era membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des dels primers 2000. Nicolau Dols, president d’aquesta secció, recorda com de bé feia la funció d’enllaç de l’IEC amb Menorca: “Durant tot el llarguíssim període de confecció dels darrers documents normatius (gramàtica i ortografia, de l’any 2016), sempre va ser puntual amb les seves aportacions, de criteri inqüestionable”. “Les particularitats del català de Menorca han tingut un gran defensor”,afegeix. Dols destaca, com Damià Pons, la tramitació de la Llei de Normalització Lingüística de l’any 1986: “Era avançadíssima en qüestions de llengua i va ser aprovada per majoria al Parlament, que en aquell moment era una majoria conservadora. La seva capacitat de crear consens sempre ha estat admirable”, apunta. Llengua i política són inherents en el pensament de López Casasnovas. Isidor Marí recorda que el professor considerava “imprescindible trobar la manera de respectar les especificitats de cada lloc i construir un espai comú de temes culturals i temes polítics”.

Pere Xerxa: el poeta

“Ja era poeta des de jove. El gust per la llengua va manifestar la seva creació poètica, i el fet de fer filologia implicava una voluntat de coneixement de la llengua”, apunta Fina Salord, que no vol que s’oblidi aquesta part del seu amic. També destaca aquesta faceta la historiadora Fanny Tur: “Aquests dies tothom ha destacat la seva part com a lingüista i polític, però era un grandíssim poeta. Era filòleg i en sabia molt”, diu Tur. Galops i glops (1980) i Caragols dels Jorns (2014) són alguns dels seus títols poètics. Firmava amb el nom de Pere Xerxa, un pseudònim ancorat a la mar. Ponç Pons en rememora uns versos: “Els qui hem nascut a la mar / tenim per pàtria una barca”. Que hi trobi bon vent, en aquesta barca nova.