Joan Fontcuberta: "Jo soc Ximo Berenguer"

BarcelonaL'única cosa que és veritat –o això diu– són les fotografies. Segons explica, les va fer ell, efectivament, a mitjans dels anys 70 al Molino. La resta, però, és un engany minuciosament preparat per demostrar, diu, "com de difícil és verificar la informació si hi ha hagut una bona feina d'infiltració en diferents mitjans". "Jo sóc Ximo Berenguer", proclama Joan Fontcuberta. És a dir, Ximo Berenguer, el fotògraf valencià recentment descobert que va fer unes magnífiques fotos del Molino i que suposadament havia mort en accident de moto el 1978 quan tornava de cobrir el Canet Rock, no va existir mai. És una invenció, una mentida perfectament calculada i preparada amb l'ajuda de diversa gent que n'estava al cas però que desconeixia, es veu, qui eren els altres participants de la conxorxa.

Tot el que es pugui dir ara, però, s'haurà d'agafar amb pinces. "No vull desacreditar ningú; a mi m'hauria passat el mateix", afirma Fontcuberta. "Volia posar l'accent sobre la indefensió en què ens trobem tots davant la possibilitat real d'inventar tot tipus d'informacions". El resultat, però, és un qüestionament total al mateix funcionament del món cultural que hi ha participat, des de l'editorial, RM, especialitzada en fotollibres, que ha publicat el llibres amb el nom fals, a les dues galeries –la galeria Visor de València i la Fernando Pradilla de Madrid, que l'ha presentat en el marc de PHotoEspaña– passant per institucions com l'IVAM de València, que ha comprat quatre fotos de l'autor fals malgrat que la direcció sabia que en realitat eren de Fontcuberta.

Els que han pagat els plats trencats han sigut els mitjans i el públic que de bona fe s'ha cregut la història. Igual que havia fet 'El País' i altres mitjans abans, l'ARA es va fer ressò amb un ampli reportatge fotogràfic de la descoberta del fotògraf diumenge passat a l'ARA Diumenge. Les fotos, que ara passaran a ser un dels primers i únics treballs com a documentalista de Fontcuberta (si és que efectivament són seves) segueixen sent magnífiques siguin de qui siguin, però la història que les embolicava, i les entrades a la Viquipèdia que en donaven notícia, són una ficció.

Aquest és un tema recurrent en l'obra de Fontcuberta, un artista que ha treballat en el tema dels falsos i la mentida en diversos projectes, des del que el va convertir en un fals astronauta a 'Sputnik' fins al que va realitzar falsos Tàpies. "Amb anterioritat he realitzat altres projectes de 'fake' que s’ocupaven de diversos aspectes del coneixement i la cultura: la ciència, la religió, la política, la història… però també la història de l’art i l’art com a institució", explica Fontcuberta. "El projecte de Ximo Berenguer s’inscriu en aquest últim vessant. S’analitzen ara els mecanismes de construcció de l’'artisticitat': un relat plausible (un geni malaguanyat rescatat d’un oblit injust, el mite d’un arxiu retrobat), el joc dels actors del mercat de l’art (galeries, fires d’art, museus, col·leccionistes), un entramat de discursos prescriptors (crítics, historiadors, editors, mitjans informatius), la infiltració de pistes i evidències (textos acadèmics, Viquipèdia, Google)…".

Fontcuberta pretén distingir entre 'fake' i 'engany', encara que per al lector i el públic hi hagi poca diferència. "L’engany, per ser engany, ha de romandre ocult; quan l’engany es descobreix, desapareix com a tal en el present i només resta com a acció del passat. El 'fake', en canvi, necessita per existir ser desemmascarat perquè és així que assoleix una funció pedagògica i profilàctica".

Aquest dimecres a la nit, a la presentació del llibre que es farà a la galeria Foto Colectania de Barcelona, està previst que hi hagi l'acte de desemmascarament de Ximo Berenguer, una sessió de profilaxi que, tanmateix, i amb el que ja ens està caient a sobre en aquest món de la postveritat, més que fer net contamina encara més la nostra ja dèbil fe en l'honestedat de les fonts i la veritat.