Joan Isaac: "És fonamental que tothom defensi la llengua i la cultura"
El cantautor posa en marxa la celebració de "50 anys de cançons i 70 de vida"
Barcelona"Entre els 12 punts que portem al Madrid i l'acte d'avui, estic absolutament eufòric", ha dit el cantautor Joan Isaac aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès. Davant seu, una platea plena d'amics que no han volgut perdre's la presentació de 50 anys de cançons. 70 anys de vida, una doble commemoració que comença aquest divendres 24 de març a la sala Luz de Gas de Barcelona amb l'estrena en directe del disc Tinc una casa al mar (Discmedi, 2023), dins de la programació del Festival Barnasants. El punt culminant arribarà el 28 de novembre amb un concert antològic al Palau de la Música amb convidats especials. Discmedi també publicarà la integral discogràfica, una capsa dissenyada per Daniel Sesé amb tot el material que Joan Isaac ha enregistrat des del 1973. I Llibres del Segle editarà un llibre amb les lletres de 101 cançons, fotografies de Colita, Juan Miguel Morales i Francesc Fàbregues i textos de diferents personalitats culturals i polítiques. "El dia que no tingui res a dir, ho deixaré", ha dit.
Joan Isaac ha fet una defensa aferrissada de la cançó d'autor, dels que el van ajudar a ser com és i dels que han compartit alegries i penes amb ell. "Canto per defensar la cançó d'autor", ha dit just després de destacar que és "fonamental que tothom defensi el país, la llengua, el sentit de pertinença a una llengua i una cultura, sense menystenir altres llengües i cultures". Noms com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute, Ovidi Montllor, Pau Riba, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Enric Hernàez i Sílvia Comes han anat sorgint en un parlament exultant, reivindicatiu i emocionant. "Érem firaires de la cultura. A vegades cobràvem i tot, de tant en tant en espècies, com quan en un poble de Tarragona pagaven amb ametlles i oli", ha dit recordant els temps heroics, quan traginaven amb "els equips de veu", que muntaven, desmuntaven i tornaven a carregar a la furgoneta per tornar a casa després dels recitals. "Érem una generació que va fer un gran esforç", ha dit fent broma però molt seriosament rememorant la traginada.
Dedicat a Pere Camps
Joan Isaac també ha recordat el silenci aclaparador dels anys 80, quan "alguns polítics van decidir que amb l'arribada de la democràcia ja no calien els cantautors", bona part dels quals van desaparèixer de les agendes de contractació públiques i de les emissores de ràdio. Ell mateix ho va deixar estar durant catorze anys. "Vull reivindicar una generació perduda de cantautors d'aquest país que van patir el desert dels anys 80. Ho van passar molt malament, però avui estan fent coses meravelloses i s'estan reivindicant", ha afegit.
El cantautor d'Esplugues de Llobregat, el més italià de la cançó catalana ("Em sento molt més italià que espanyol", ha dit), ha tingut també paraules d'agraïment per als músics que l'han acompanyat, com ara Francesc Burrull, Manel Camp i Antoni-Olaf Sabater, que "han vestit i han fet boniques i grans" les seves cançons. I ha tancat el discurs amb un agraïment especial a Pere Camps, el director del Barnasants: "El Pere és un germà, un amic de l'ànima. Ha sabut resistir i reivindicar una estètica i una lluita a través de la cançó. Vull dedicar aquest any al meu germà, Pere Camps. T'estimo, Pere", ha dit, i tot seguit tots dos s'han fet un petó mentre el públic aplaudia.