Joel Joan: "L'Èric Bertran és el primer català lliure, el nostre Kunta Kinte"

BarcelonaEl 2004, 30 guàrdies civils van irrompre a casa de l'Èric Bertran, un noi de 14 anys de Lloret Mar. El seu crim era haver enviat un missatge a un supermercat demanant l'etiquetatge en català dels seus productes. L'acusació formal era terrorisme informàtic. El cas, prou conegut a la premsa i que fins i tot ha inspirat una obra de teatre, salta ara al cinema de la mà de Joel Joan i Sergi Lara, directors de 'Fènix 11·23', que pren el títol del 'nick' virtual de Bertran.

"Era una història molt cinematogràfica, amb situacions molt dramàtiques i un heroi molt valent", explica Joel Joan, que es va interessar pel projecte en llegir el llibre que l'Èric va escriure sobre l'experiència. Bertran va ser interrogat per la Guàrdia Civil i, més tard, per la jutgessa instructora del cas a l'Audiència de Madrid. En tot moment va defensar la seva innocència. Fins i tot quan la jutgessa que l'interroga l'amenaça amb la presó si no admet ser espanyol. Ell s'hi nega. "L'Èric és el primer català lliure, el nostre Kunta Kinte" diu Joan. "L'Èric va assumir que no havia fet res malament, que eren els altres els que s'equivocaven".

El president de l'Acadèmia del cinema insisteix en la necessitat de ser "rigorós amb els fets" i de "documentar-se", però admet que s'ha rebaixat la brutalitat d'algunes situacions perquè la realitat resultava inversemblant. "Hem hagut de retratar la Guàrdia Civil menys negligent del que era; analistes europeus que es llegien el guió ens deien que no resultava creïble. Si no ho haguéssim fet, la pel·lícula semblaria un pamflet".

La pel·lícula també aborda la persecució social de la qual va ser objecte l'Èric en fer-se públic que era sospitós de terrorisme. "L'estigma del terrorisme és tan fort a Catalunya i Espanya que l'acusació va provocar a l'escola un pànic terrible", diu Joan. Al film, l'Èric és maltractat pels seus companys i deixat de banda pels seus amics. Quan la versió de la Guàrdia Civil arriba a la premsa, el pare de l'Èric es queda sense feina. Fins i tot la xicota del noi talla amb ell. "És terrible estigmatitzar algú perquè no estàs d'acord amb les seves idees", condemna el director.

"Una pel·lícula espanyola"

"Crec que la pel·lícula té un públic a fora de Catalunya", afirma Joan. "És una pel·lícula molt espanyola, i a Espanya interessarà molt a qui vulgui conèixer millor en quina realitat viu". La pel·lícula es veurà a Madrid i a Mallorca, però encara no té confirmada distribució a ciutats importants com València o Bilbao. Joan demana als distribuïdors que siguin "valents" i opina que la pel·lícula pot fer molts diners en taquilla. Considera, però, que "ara mateix hi ha una por que passa per sobre dels arguments econòmics". El productor del film, Xavier Atance, confirma la tesi del director: "Si abans ja era difícil col·locar producte català a la resta de l'estat, amb aquesta pel·lícula encara més".