Joan-Lluís Lluís guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any
El jurat reconeix la tensió narrativa de 'Junil a les terres dels bàrbars'
Barcelona“Collons, no m’ho esperava!”, ha exclamat Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) aquest dilluns en rebre el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any per Junil a les terres dels bàrbars, editada per Club Editor. I ha començat l’agraïment amb un renec per reivindicar la llengua, també “la llengua del carrer”, conscient del pes del francès i el castellà en els renecs dels catalanoparlants.
El jurat d’aquesta cinquena edició, format per Anna Casasses, Neus Real, Marta Segarra, Oriol Izquierdo i Xavier Pla, destaca Junil a les terres dels bàrbars per “la tensió narrativa, per fer reflexionar sobre la poesia i la traducció, la lectura i la versemblança i per popularitzar per primer cop conceptes com el mite, la memòria o la ficció”. Les altres novel·les que havien arribat a la final del premi són Terres mortes (Anagrama), de Núria Bendicho Giró, i El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), de Jordi Cussà. El Premi Òmnium és el guardó més ben dotat a obra publicada en català, amb 20.000 euros directes per al premiat i 5.000 euros més destinats a promoció.
Després de viatjar fins a la Nova Caledònia del segle XIX d’El navegant (Proa, 2016) i de plantejar la ucronia de l’assassinat d’un dictador molt conegut a Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), Joan Lluís-Lluís es va marcar un altre repte majúscul a Junil a les terres dels bàrbars, que narra la vida d’una noia del segle I dC que emprèn una odissea fins als confins de l’Imperi Romà acompanyada de tres esclaus als quals s’aniran afegint més pròfugs. “És una novel·la amb 27 versions diferents, i jo crec que hauria d’haver arribat a les 40”, diu Joan-Lluís Lluís, un narrador d’alè poètic per a qui “explicar una història és fer volar les paraules” i que es considera “descendent humil dels que explicaven rondalles a la vora del foc” i d’Ovidi, “el gran poeta exiliat lluny de casa seva, però de qui romanen les obres”.
En l’acte de lliurament del guardó, que s'ha celebrat a la llibreria Ona del carrer Pau Claris de Barcelona, la lectura del premi l'ha fet Jordi Cuixart, en la seva última aparició com a president en funcions d’Òmnium Cultural. Cuixart ha explicat que “el jurat ha tingut una tasca complicadíssima”, i ha destacat que “les tres obres finalistes són una prova palpable del bon moment de la novel·la catalana actual, caracteritzat per una gran varietat de temes, motius i inquietuds”. En la seva intervenció, Cuixart ha recordat que el lliurament d’aquest premi va ser "el primer acte cultural" en què va poder participar durant l’empresonament i que serà "el darrer abans no deixi el relleu com a president d’Òmnium". “I em fa feliç perquè, si una cosa hem intentat, ha sigut que la cultura ho inundés tot”, ha afegit.
Prestigiar les lletres catalanes
Cuixart ha insistit en la necessitat que “la societat civil segueixi prestigiant les lletres catalanes en un moment en què molts les volen silenciades”. “El Premi Òmnium es va crear amb la voluntat de seguir lluitant, per poder equiparar la literatura catalana amb la resta de literatures europees, perquè s’ho mereix, malgrat tenir un estat que no defensa els interessos de la cultura catalana”, ha explicat. Cuixart també ha volgut reivindicar “una indústria audiovisual, catalana i en català, potent i respectada”. “És la nostra obligació també lluitar per aquesta, perquè és amb tots els formats que la llengua catalana enriqueix la cultura universal”, ha dit.