Joan Pera: "Agraeixo molt la vida que m’ha donat el públic"

Barcelona"Jo soc dels actors que a les 8 del matí se'n va a treballar o se'n va a buscar feina", assegura Joan Pera (Mataró, 1948). Després de 48 anys als escenaris i amb el ganxo comercial encara ben esmolat, a Pera no li cal sortir de casa per tenir, any rere any, un nou espectacle amb el qual celebrar el Cap d'Any en un teatre. El nou vestit a mida que li ha dissenyat Focus és Tot l'any pot ser Nadal i el sastre, el jove dramaturg Jaume Viñas, que li ha escrit una versió d'El conte de Nadal de Charles Dickens perquè es retrobi amb el seu públic. Serà al Teatre Romea els mesos de desembre i gener, incloses les campanades del dia 31.

Joan Pera manté la veu, el magnetisme i l'esperit popular d'obrer de la comèdia. "Es passa més estona saludant la gent que fent la funció!", exclama el director de l'obra, Daniel Anglès. Sempre surt al vestíbul a saludar, i de vegades fins i tot puja a l'autocar. "Els xofers s'enfaden –reconeix l'actor–. És que agraeixo molt, de debò, la vida que m’ha donat el públic –afirma–. És un actor per a qui no existeix la quarta paret: tota l'estona està pensant en el públic, escoltant la seva respiració, és molt intuïtiu", assegura Anglès. En aquesta nova funció, directament convida els espectadors a compartir un àpat nadalenc com si fossin família.

Una història de redempció

Tot l'any pot ser Nadal mescla el clàssic de Dickens amb la història d'un avi, en Joan, que funciona com a alter ego de l'avar i rondinaire senyor Scrooge que, mentre organitza les festes, també en renega. Aquest avi és el que explica El conte de Nadal, fent tots els personatges de l'auca. De mica en mica, el seu caràcter agre es va amarant de la generositat i la tendresa pròpies d'aquestes dates familiars. "La història és vigent, és vital, és un cant a la vida i a l'amistat. Si aquest esperit tan bonic que ens supura per la pell per Nadal també el tinguéssim tot l'any, les coses serien diferents", apunta Viñas, que ha adaptat obres com el musical d'Àngel Guimerà La filla del mar.

Amb 75 anys i sense la jubilació a la vista, aquest monòleg li permet a Joan Pera homenatjar alguns moments icònics de la seva carrera: els esperits tenen la veu de Mont Plans, del seu fill Roger Pera i d'una nena que té la veu de Shin Chan (l'actriu de doblatge Cristina Mauri). També hi apareix Paco Morán, històrica meitat del superèxit La extraña pareja, i la inoblidable veu del Frank Spencer ("Beeeetty!"). Fins i tot recita tot un reguitzell d'obres que ha protagonitzat des d'aquell Doctor Caparrós que el va llançar a la popularitat.

A l'escenari, una pantalla funciona com a finestral que complementa algunes escenes. "Volíem que fos un espectacle molt bonic, abraçable, té molta calidesa i màgia", assegura el director. Daniel Anglès també avança un dels "moments més hilarants" de l'obra i que més llibertat li dona a l'actor: alerta que pugen a escena tres espectadors de les primeres files. "A mi, fer d'actor no m'agrada tant com donar una veritat, és a dir, explicar les coses que diu el text, però que en realitat vull dir jo", conclou Joan Pera.