"Joan Pera és el nostre Messi"

BarcelonaJoan Pera entoma cada projecte teatral amb l'entusiasme de les primeres vegades i les ganes de passar-s'ho bé. En aquesta ocasió, amb l'espectacle Un sogre de lloguer, ha gaudit tant que fins i tot està espantat. "Hem rigut moltíssim, però ara tinc les expectatives tan altes que estic mort de por", confessa l'actor. Aquesta és la sisena vegada que Focus encarrega a dramaturgs catalans que facin un paper a mida per a Pera. Després de muntatges com El pare de la núvia (2019), Júnior (2023) i Tot l'any pot ser Nadal (2023), ara l'actor fa equip amb els dramaturgs Susanna Garachana i Jaume Viñas, el director Daniel Anglès i els intèrprets Clàudia Benito, Edu Lloveras i Muntsa Alcañiz. "És el nostre Messi, li havíem de posar la millor companyia", afirma Anglès. Un sogre de lloguer s'estrena aquest dissabte al Teatre Goya i hi serà, almenys, fins al 12 de gener.

La premissa del muntatge ja obre la porta als embolics: el Marçal (Edu Lloveras) vol quedar bé davant la família de la seva nòvia (Clàudia Benito), així que decideix contractar el Ramon (Joan Pera), un actor perquè li faci de pare durant un sopar de coneixença mútua. Els autors del text són també actors i noms coneguts a l'escena catalana. Garachana va estrenar la temporada passada El favor i Viñas està al darrere d'espectacles com La filla del mar. Junts han imaginat un actor de doblatge en hores baixes que busca feina i que, quan es troba enmig de la situació, queda vençut per la perplexitat. "El personatge és el meu alter ego fora d'escena. Si em diguessin de fer una substitució d'aquest tipus, segurament diria que sí", diu Pera.

La comèdia s'alimenta de malentesos, situacions impossibles i moments surrealistes que situen el protagonista en un lloc cada vegada més hilarant. "És un vodevil sense portes", diu Garachana, i Viñas afegeix que una de les claus de l'humor a l'espectacle és "que en Marçal i en Ramon han de sostenir la mentida durant tota la funció". L'acció transcorre, a més, en un apartament que el noi ha llogat i que està ple d'elements estranys. "Com a públic, ens fa riure molt veure en Joan Pera patir. I aquí fa patir molt tota l'estona", avança Anglès.

Improvisar per fer una bona comèdia

Per a Benito i Lloveras –els intèrprets més joves de la companyia–, treballar amb Pera i amb Alcañiz ha estat un procés d'aprenentatge del qual estan molt agraïts. "He guanyat molts recursos gràcies a ells, però també reconec que em costa molt aguantar el riure durant les funcions", assenyala Lloveras. Com a gat vell de la comèdia, Pera reivindica que "l'actor que fa humor i no se li escapa el riure és que diu el text tal com estava escrit, mentre que si se t’escapa el riure vol dir que la comèdia és viva". L'actor també és partidari de deixar pas a la improvisació per posar-se el públic a la butxaca. "Una cosa és sortir a dir el text que està escrit i l’altra el que vol dir el text, el que hi ha darrere", subratlla Pera.