Joan Ramon Bonet: “La meva bandera és la republicana, la legal, amb la d'ara em cag”

PalmaFou el primer cantant en català. Ho va fer durant només tres anys, del 65 al 67, i va publicar un disc per any. Fou, també, l’onzè membre dels Setze Jutges, impulsors del moviment de la Nova Cançó i de normalitzar l’ús del català en la música moderna. Altres jutges foren la seva pròpia germana, Maria del Mar Bonet, Joan Manel Serrat, Lluís Llach i Guillermina Motta. Aquesta setmana, la revista Enderrock li ha atorgat el Premi d’Honor en la primera edició dels Premis de la Música Balear. Arran del reconeixement, el segell Picap publica un disc amb dotze cançons seves i una que cantà en directe acompanyant la seva germana al Palau Sant Jordi de Barcelona l’any 1997.

Joan Ramon Bonet. Les seves cançons (1965-1967). Què suposa per vós la publicació d’aquest disc?

M’ha agradat, però me’l mir com una cosa que no és meva. Ja no som jo, és en Joan Ramon d’aquella època. Ara faig fotografia i estic content d’haver-ho fet, però no pretendria viure-hi avui dia. És com si et donàs el disc d’un veí meu.

Veient la vostra trajectòria i la de Maria del Mar, com va ser el vostre entorn?

Els meus pares escrivien, mon pare pintava, jo vaig començar a cantar i després la meva germana, que ho fa de puta mare. Vaig voler fer fotografia i fotògrafs em varen explicar l’ofici; després vaig estudiar, però a mi m’ha fet el meu entorn. Em varen donar una terra ben llaurada al costat que per ventura no vaig aprofitar del tot.

Hi ha cançons vostres com No serem moguts o Perdre’s que podríeu haver-les escrit avui?

Sí, perfectament. Perdre’s es podria fer avui. “ On són tots aquells que partiren? Què hem dit? Què hem fet? ” Res. Jo pens que no he fet res. O, de què m’ha servit?

Per què us agradaria que hagués servit?

En política estam pitjor, no tenim una república. De joves no demanàvem una república catalana, pensàvem en una d’espanyola! Però és que ara no tenim res! Ens estam menjant un beneit i el seu pare. Ja no és que ens prenguin per beneits, és que ni ens prenen. No ens tenen ni en compte.

Com veis les llibertats dels anys 60 i les d’ara?

En aquella època hi havia un camí obert, lluitàvem per una llibertat, teníem un enemic que era Franco, volíem dir coses, cantar en la nostra llengua. Ara diuen que tenim una democràcia, però és completament fals.

Pensau que la democràcia actual no és real?

Franco ens va deixar un hereu i la seva bandera. La meva bandera és republicana, és la bandera legal, amb la d'ara em cag. Jo no voldria anar mai darrere una bandera a matar ningú, ho trob una aberració. Tenim una democràcia falsa amb uns partits que diuen que són d’esquerres i no ho són, uns nacionalistes d’aquí que no ho són.

Quina sortida veis per a aquesta situació?

No hi veig sortida. Hi ha els catalans a la presó, encara! Els de la Manada varen violar una dona, tenen 9 anys de presó i encara són pel carrer. Jo no és que els vulgui jutjar, però no deim que quan hi ha una sentència l’han de complir? No deim que la Constitució no la podem tocar? I aquí, uns senyors per pensar, dir-ho i posar una urna... I quan els jutjaran? I com? I qui?

Nosaltres tenim el cas proper de Valtonyc, que és a l’exili per cantar.

Em fa molta pena, perquè és molt dolent. Diu animalades que no s’han de dir, jo no diria mai “matau un guàrdia civil”. És un beneit, però que el fiquin a la presó per això, no, això és una altra aberració. Que aquest al·lotet hagi hagut de fugir... l’únic que aconseguiran és que digui més animalades.

La llibertat d’expressió no hauria de ser poder dir el que un vulgui?

No s’ha de ficar a la presó ningú pel que acaba de dir, però la paraula ‘matar’ no me la posis en una cançó, perquè tornam a uns que cridaven “matau aquests o aquests altres”. Un ha de poder dir les animalades més grosses, en llibres, en poemes, que et cagues en banderes o no, però la paraula ‘matar’, no. I si la dius, no t’ha de posar a la presó. T’haurien de dir “quedes detingut per mal gust” o “quedes detingut per beneit i ara agranaràs el carrer del teu poble mentre aprens a no dir beneitures”.

Un altre dels temes dels quals s’està parlant molt enguany és el de la lluita feminista. Què en pensau?

Ma mare va ser feminista, va passar una guerra civil molt dura i va estar tancada a Barcelona. A ca nostra no hi havia allò de “a veure si casam la nina” i jo vaig fer de machito molts pics amb la meva germana, perquè l’educació que rebia de fora ho era.

En quin sentit?

Per exemple, si se li acostava un noviete nou, s’havia d’enfrontar amb en Joan Ramon, perquè a mi no em toqueu la meva germana! Després, quan entrava a ca nostra, ma mare m’agafava pel seu compte i em renyava. Però ara, amb tot el que ha avançat la dona, veus els joves pel carrer i fan pena. Les al·lotetes, espantades a les ordres d’un machito que és més nin que elles! La dona ha aconseguit molt, però no basta.