Joan Reig: "Per deixar anar la ràbia, en comptes d’agafar una pistola faig versos"

BarcelonaCançons i poemes d’una intimitat brutal, drames rurals a la Vall del Francolí, amor, mort i una emprenyada de cal Déu conviuen al disc Bagatzem (RGB Suport, 2021) de Joan Reig (Constantí, 1963), el bateria d’Els Pets. “Quan estic content vaig a sopar amb els amics. A mi el que em motiva a escriure són coses que em couen al pit”, diu Reig per situar el to emocional d’un àlbum solcat per vivències i records de caire autobiogràfic, com ja passava al disc La culpa (2018), sobretot en cançons com Corvus, sobre els abusos infantils comesos per un capellà de Constantí.

Bagatzem, diu Reig, era el localisme dialectal per referir-se al magatzem: ho havia sentit dir "a casa i a la gent gran dels pobles de la Vall del Francolí", i ho pren com a "referent” per al rebost on maduren cançons i poemes que després ha vestit amb folk-rock. N’hi ha que venen de lluny, com la sèrie de poemes Baix a Mar, fruit de la introspecció posterior a una “una trencada sentimental”: “Vaig estar dos hiverns a Baix a Mar, un barri mariner de Torredembarra, passant el dol d’alguna manera, i en van sortir aquests poemes”. La resta de disc, però, neix en temps pandèmic. “Quan ens van tancar, només veia foscor i la meva teràpia han sigut aquests poemes. Buscava respostes i, fart de les xarxes socials i de la sobreinformació, vaig decidir aïllar-me i buscar dintre meu. I quan fas això et trobes a tu mateix a través d’històries de la teva família i del poble”, explica.

Tanmateix, Bagatzem no es refugia en el passat, sinó que lliga un relat combinant el món d’ahir i el d’avui. De les maneres trobadoresques de Xavier Baró i de les murder ballads en treu La creu de Salom i La dona del fons del pou. Una agafa l’alè mític del western que bufa “en rima consonant com ho feien el trobadors perquè la gent memoritzés més fàcilment les cançons”. A l’altra, la tragèdia glaça una balada sobre “els suïcidis de dones en el món rural” (“i també en l’urbà”, precisa): “Els preparaven un futur en el qual elles no tenen gaire cosa a dir. Per a algunes, l’única manera d’alliberar-se era traient-se la vida”, diu Reig.

Les reflexions més connectades al present són en cançons com Llaços grocs, que neix d’un poema que va enviar a Jordi Cuixart quan el president d’Òmnium era a la presó, i que un arranjament de percussió “molt carlí” de Roger Conesa va convertir en una cançó “amb un punt èpic”. L’èpica, per cert, contrasta amb el desencís amb què Reig entoma els últims anys. “Tinc la sensació que hem perdut la guerra i hem d’enterrar morts i curar ferits i hem de tornar a renéixer. No només pel Procés, sinó per la societat en general; mira l’auge del feixisme a tot Europa o que personatges com Trump poguessin manar a la primera potència mundial. Tot això no m’anima gaire a creure en l’ésser humà. Per deixar anar la mala llet i la ràbia que he sentit, en comptes d’agafar una pistola i fotre trets, faig versos, que sempre és més positiu”, diu.

La mort del tiet i l'amor al fill

La memòria familiar travessa Bagatzem, sobretot en cançons com Juriol, que està dedicada a un oncle de Joan Reig que va morir en un accident de tractor. "La cançó parla de com el meu pare va viure el dolor per la mort del seu germà. Se'l va trobar sota la roda del tractor i l'estirava, l'estirava, l'estirava i ja era mort", explica. El bateria d'Els Pets no en té un record directe, perquè el tiet va morir el 1957 i ell va néixer el 1963. "Ell era músic, tocava la trompeta, i el meu pare era bateria en l'orquestra de joves del poble. Quan jo era petit veia la trompeta del meu tiet per casa. Sempre ha estat present aquell fantasma a la meva vida: veia fotografies del tiet, l'instrument, el vestit de quan era músic, però a la família no se'n parlava directament, de la tragèdia. Sense haver-lo conegut, formava part de la meva vida. Em dic Joan Reig, com ell, i de ben petit em trobava gent pel carrer que em deia: «Ostres, ets igual que ton tiet!». Sense haver-lo conegut, formava part de la meva vida. Era un dol que no acabava de tancar mai".

Bagatzem també té llum, com la de Bonica i contenta, "una cançó esperançadora sobre un retrobament sentimental", i sobretot Un pessic de mel: "És un regal al meu fill; és l'última oportunitat que tinc per fer-li una cançó infantil que parla de monstres i de llunes i que té una melodia molt taral·lejable, perquè d'aquí a dos anys me la fotrà pel cap!", exclama amb una riallada.