Joana Serrat, emocions tan explícites com el porno al Festival Blues & Ritmes

Barcelona"Volia agrair al festival que ens hagi conservat al cartell i que l'actuació serveixi de presentació del meu nou disc", explica Joana Serrat (Vic, 1983). El festival és el Blues & Ritmes de Badalona, que se celebra als teatres Zorrilla i Margarida Xirgu del 19 al 28 de març, i en què a més de Serrat també actuen Ian Siegal, Luke Winslow-King, Aziza Brahim i Jesca Hoop. La músic osonenca hi havia d'actuar en l'edició del 2020 que la pandèmia va obligar a cancel·lar, i amb bon criteri l'organització l'ha mantingut al cartell del 2021. I el que hi presenta és Hardcore from the heart (Loose Music), el disc enregistrat a Texas que publicarà l'11 de juny i que pren el títol de l'assaig de la sexòloga, performer i antiga estrella del porno Annie Sprinkle. "Em vaig sentir molt identificada amb aquesta metàfora de la pornografia: és que és el que és i t’ho mires sense cap mena d’edulcorant –diu Serrat–. Hi ha moments que segur que ens incomoda, però la qüestió no és que ens incomodi, sinó tot el procés que fem per entendre per què ens incomoda. Aquesta metàfora del títol Hardcore from the heart em servia per explicar-me a mi mateixa, perquè hi ha moltes coses de mi mateixa que no m’han agradat o que he sentit i hauria preferit no sentir, però que no puc evitar; no soc una persona que s’enganyi. Al final les cançons surten també d’aquesta incomoditat", diu Serrat.

De moment només n'ha avançat la cançó Pictures, però el públic que vagi a veure-la al Teatre Zorrilla aquest dissabte a les 20 h en podrà escoltar ben bé la meitat d'un disc de folk-rock que Serrat considera un dels "més personals" que ha fet. "Tot és autobiogràfic. Vaig escriure coses totalment per a mi, pensant que no ho escoltaria ningú, i al final s'han convertit en cançons. He volgut ser explícita, com ho és el porno. Que no hi hagi cap barrera ni cap edulcorant. No estic vestint res ni estic dient res que no sigui tal com ho he viscut i com ho sento", assegura. Emocions tal com ragen, doncs, i segurament com no ho feia des que va debutar amb The relief sessions (2012), aquell disc de folk transparent que era "una mena d'exorcisme".

El to taciturn

La cançó Pictures l'ha triat com a senzill d'avançament perquè "representa el canvi" que ha fet en aquest disc i, alhora, "perquè té molta força". Formalment, diu Serrat, l'àlbum té una sonoritat "marcada pels sintetitzadors" que no s'oblida de les guitarres. Això sí, aquesta vegada en el folk-country propi de l'autora hi mana "un to taciturn", un color que s'adiu amb unes cançons que neixen d'una crisi i d'una reflexió sobre "què representa la infidelitat en una relació". "Hi ha una crisi personal que deriva del fet d'haver anat a gravar el disc anterior, Dripping springs [2017], a Texas i tot el que em passa allà. I aquella crisi personal té un efecte en tots els aspectes de la meva vida. És un punt d’inflexió, però amb el temps també m’he adonat que això li passa a molta gent a la trentena, quan t’adones que la teva vida tampoc canviarà tant. Hi ha un moment en què la realitat s’imposa i t’adones que la teva vida és la que fas. No hi renego, m’agrada la meva vida, però aquells grans somnis, aquelles grans expectatives, s’esvaeixen. La meva vida són quatre parets, anar a fer bolos i tornar; és prou enriquidora, però una ha de decidir si aquesta és la vida que vol o no".

Diu Serrat que aquesta vegada va entrar a l'estudi de gravació quan ella estava "en plena tempesta". "Ho vaig passar una mica malament mentre gravava, cosa que no m’havia passat mai. Hi havia un punt dolorós. Però ha tingut una part molt positiva sobretot en termes interpretatius. Crec que he sabut transmetre el que estava sentint. També ha passat que mentre feia les cançons d’aquest disc tenia moltes influències de dones. Potser perquè hi connectes més. Em trobava molt despullada, en un moment molt vulnerable, i això ha tingut un resultat artístic molt positiu", assegura la cantautora vigatana.