Tota l'esplendor de Joaquim Torres-García a la Sala Parés

BarcelonaJoaquim Torres-García (1874-1949) va ser un d'aquells artistes que va viure moltes vides en una. Com es pot veure al llarg del recorregut que li dedica la Sala Parés, els dibuixos i pintures dels moments successius de la seva trajectòria semblen fets per artistes diferents, però estan units per un fil absolutament coherent. Que Josep Puig i Cadafalch li retirés l'encàrrec dels murals del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el va "destrossar", com recorda el director de la galeria barcelonina, Joan Anton Maragall, i el va fer viatjar a Nova York i París, on pensava que tindria més acceptació. "És molt més reconegut a fora que aquí, i és cert que a escala internacional és conegut sobretot per la seva etapa constructivista, però l'etapa catalana no se l'ha valorat prou, i no està gaire representat als museus catalans", lamenta. "Els murals del Saló de Sant Jordi són el cim del Noucentisme", subratlla Maragall.

Curiosament, la Sala Parés va ser la primera galeria on Torres-García va exposar i va fer-ho en tres ocasions. Per a Maragall, Torres-García reuneix en un sol artista "la bellesa, la poètica, l'esperit crític, i l'afany permanent d'un nou llenguatge". I el subdirector de la galeria, Sergio Fuentes Milà, en destaca que va tenir una evolució tan personal i que va aconseguir tenir una "escola potentíssima" quan va tornar a Montevideo.

En el 150è aniversari del naixement de l'artista

L'exposició, titulada Torres-García. Entre el Noucentisme i les avantguardes 1891-1934, coincideix amb el 150è aniversari del naixement de Torres-García i inclou prop de 130 obres, entre dibuixos, pintures i joguines, un 95% de les quals estan a la venda, amb uns preus que van dels 6.000 euros d'alguns dibuixos fins als prop de 400.000 euros de les pintures més destacades, entre les quals hi ha Carrer de Barcelona (1917) i Envelat (1917). D'aquesta última, Fuentes Milà explica que reflecteix com Torres-García va incorporar llenguatges d'avantguarda com el cubisme i el futurisme a la seva obra i que fa de "frontissa" amb la seva obra constructivista posterior. Les obres que no estan a la venda provenen de col·leccions particulars de ciutats com Barcelona, Madrid, París, Montevideo i Nova York, i de la Generalitat, que ha prestat alguns esbossos dels murals del Saló de Sant Jordi, entre els quals brilla el de La Catalunya Industrial, que no es va arribar a fer, per saber si la relació entre els burgesos i els treballadors és d'assimilació o d'oposició.

El recorregut està organitzat cronològicament: la planta baixa de la galeria està dedicada al període inicial modernista fins a treballs noucentistes com uns esbossos per a la decoració mural de la Casa Badiella a Terrassa (1917), i la primera planta a la resta de la producció. Quan li van retirar l'encàrrec de la Generalitat, Torres-García es va començar a interessar per temes de la ciutat moderna i per les avantguardes. "Ritmes lliures que més endavant seran fonaments d'una altra pintura", va escriure el mateix artista a Historia de mi vida. A París va començar a descompondre les formes, fent-les cada vegada més esquemàtiques i abstractes, fins arribar al constructivisme universal, que és la seva aportació més personal. En aquestes obres una munió de símbols com el peix, el sol i les estrelles expressen dins uns "escenaris mentals" idees universals com la família, la Terra, la vida, la fertilitat i la fe. "Aquestes obres tenen un component polític de reivindicar l'art llatinoamericà", diu Fuentes Milà. Finalment, en la sala petita de la galeria es pot veure una selecció de les seves joguines i dels esbossos per a cartells. Després de Barcelona, la galeria Leandro Navarro de Madrid n'acollirà una versió reduïda de l'exposició.