Els jocs de taula són cultura? I els videojocs?
El sector demana que formin part del bo cultural del govern espanyol, com els seus 'germans' digitals
BarcelonaLa reivindicació no és nova, però el llançament del bo cultural del govern espanyol ha tornat a atiar el foc. Creadors, editors, distribuïdors, botiguers i jugadors reclamen que els jocs de taula siguin considerats béns culturals i que, per tant, esdevinguin una opció més per als joves que faran 18 anys el 2022 i rebran 400 euros per gastar en cultura. "No hi ha cap polític que negui que els jocs de taula són cultura. És una opinió unànime entre psicòlegs, historiadors, intel·lectuals. Tothom hi està d’acord", afirma el soci director de Devir, Joaquim Dorca.
A la pràctica, però, els jocs de taula queden fora de la consideració cultural i tenen un 21% d'IVA. "Tota la indústria viu fora del sistema cultural, quan no hauria de ser així. Els jocs de taula són una experiència cultural en si mateixa. Reunir gent i jugar no és només entreteniment. S’aprèn, es comparteix, cada vegada es crea un relat nou", defensa Dorca. La petició, afegeix, pren encara més sentit pel fet que el govern espanyol ha inclòs els videojocs dins del bo cultural però ha deixat fora els jocs de taula. "Un jugador de 18 anys té tot el dret de triar comprar-se un joc de Vlaada Chvatil en comptes d'un videojoc d’Electronic Arts per passar l’estona, a compte de l’ajut del bo cultural", reclama el director de Devir. L'empresa és editora en català, castellà i portuguès de jocs com Carcassonne, Catan i El Codi Secret, i creadora de jocs com The Red Cathedral i Bitoku, l'últim èxit de la Spiel Messe, la fira de jocs de taula més important del món.
Per aconseguir que el govern espanyol canviï l'estatus del joc de taula, diversos agents de la indústria han iniciat una campanya de recollida de firmes a Change.org. "No volem ser subvencionats. La indústria del joc de taula nacional està en un molt bon moment internacionalment. Hi ha molt de talent, molta feina ben feta i un munt d’emprenedors competint amb una mà lligada a l’esquena amb alemanys, francesos o americans. Però calen ajudes perquè puguem anar a fires i impulsar els creadors", afegeix Dorca. Per al sector dels jocs de taula, la competència directa és ara mateix el cinema o els videojocs. "Tinc la sensació que quan paguem impostos van directament a subvencionar aquesta competència, quan nosaltres també fem lleure –assenyala Dorca–. Paguem un munt d’impostos sense queixar-nos ni demanar ajuts, d’acord, però destinar els nostres diners a afavorir la competència és insultant".