John Fogerty reviu el mite de Creedence Clearwater Revival a Cap Roig

A mitjans dels seixanta, el grup californià Creedence Clearwater Revival, capitanejat per John Fogerty, era capaç de fer ombra al fenomen mundial dels Beatles i els Rolling Stones. Durant tan sols cinc anys de trajectòria, amb un estil inconfusible d'aires surenys, influències de rhythm'n'blues i rock psicodèlic, no van parar d'encadenar èxits incombustibles, un darrere l'altre, a dalt de tot de les llistes de vendes. Als jardins del Festival de Cap Roig, Fogerty, veu i ànima del grup, en la seva única actuació a l'estat espanyol, va fer sonar a tota marxa el decàleg de cançons mítiques de la seva etapa a Creedence Clearwater Revival en un concert èpic i sensacional.

El cantant, acompanyat de músics esplèndids, proposa un revival pur en tota regla, sense complexos ni experiments, enllaçant sense treva tots els temes que més han fet fortuna de la banda. Aquest retorn als greatest hits del grup té un significat especial, ja que Fogerty, fins fa poc, en les seves actuacions en viu, no volia alternar les seves creacions com a artista en solitari amb els temes dels Creedence per conflictes de drets d'autor amb la discogràfica. Fa poc més d'un any, però, superats els litigis, el cantant ha aconseguit recuperar els permisos de les cançons i, per això, feliç i amb moltes ganes, ha decidit tornar a interpretar-les en directe en una gira internacional de celebració. "Gràcies per haver continuat cantant durant tot aquest llarg temps les meves cançons", no es cansava de repetir al públic, amb un to d'agraïment i també de reivindicació, al concert de Cap Roig. I és que, efectivament, encara que Fogerty tingués vetades moltes de les cançons que va escriure amb els Creedence, durant tots aquests anys han continuat sonant a tot arreu i han format part de l’imaginari musical de moltes generacions.

El concert va començar a dalt de tot, amb l'impacte dels primers acords de Bad moon rising, seguits dels intervals aguts de les guitarres d'Up around the bend i els ritmes folk de Green river. A l’equador del concert, Fogerty, sense fer decaure l'ànim de la festa, també va deixar espai a un breu interludi per als temes propis, com Rock and roll girls o Joy of my life, que mantenen el mateix to guitarrer de la discografia dels Creedence. I, per descomptat, tampoc va faltar Have you ever seen the rain?, sens dubte l’himne més famós que ha escrit Fogerty, per encarar ja la traca final del revival, que va acabar amb la cantarella de "Rollin' on the river" de Proud Mary. 

Als 79 anys, la veu de Fogerty, lògicament, ha perdut brillantor i agilitat, però conserva la gràcia del timbre agut i lleuger. Físicament, també es manté en forma per saltar amb energia amunt i avall de l’escenari. I a la guitarra, l’aptitud per portar el pes rítmic i melòdic, sense distorsió excessiva ni grans filigranes, és incontestable. La majoria de peces són curtes, amb poques estrofes i un parell de tornades, sense llargues rondes de solos, però amb algunes excepcions, com Keep on chooglin’ o Rockin’ all over the world, que van oferir al públic una de les imatges més boniques del concert, amb Fogerty i els seus dos fills que l'acompanyen lluint a les guitarres.