John Howe, il·lustrador de Tolkien: "La fantasia necessita un nivell extra de credibilitat per funcionar"

BarcelonaL'il·lustrador canadenc John Howe (Vancouver, 1957) va començar a posar imatges a les històries de J.R R. Tolkien (1892-1973), i encara continua. Després de treballar amb Peter Jackson en les adaptacions cinematogràfiques d'El senyor dels Anells i d'El hòbbit, en els últims anys ha estat treballant en la pel·lícula d'animació El senyor dels anells: la guerra dels Rohirrim, i aquest divendres ha desembarcat al Saló del Còmic per atendre els mitjans arran de la publicació del llibre Cuaderno de viaje de la Tierra Media (editoral Minotauro). "Valoro especialment el vessant ecològic de Tolkien, i la complexitat de la motivació dels seus personatges –afirma Howe–. Sembla fàcil descartar com si diguessis: «Bé, només és fantasia». Però va ser un home que va anar a la guerra amb només vint anys. I la majoria dels seus companys no van tornar mai. Va viure en una època de grans turbulències i canvis profunds. Tenia una sinceritat difícil de definir. Però, tot i que escrivia fantasia, Tolkien era un autor molt sincer, i penso que aquesta sinceritat és el que dona fonament a tot el que escriu".

De treballar al costat de Peter Jackson, Howe en destaca la capacitat per mirar les imatges. "És un director extraordinari. Té una mirada molt aguda, una memòria fenomenal, entén les imatges de veritat. I és molt estimulant. Aquest intercanvi és la part més emocionant, quan li ensenyes una obra i la comenta, la valora i en fa suggeriments. Així, tornes a la taula de dibuix i estàs realment motivat per anar més enllà, per aprofundir", afirma.

Per a Howe, il·lustrar Tolkien ha sigut sempre una feina "fascinant", independentment de les dificultats. "Els artistes joves estan molt ansiosos per trobar un estil, per trobar una veu. Crec que la gent s’hi esforça massa, pensen massa. Cal relaxar-se, deixar que les imatges apareguin, i amb Tolkien, passa molt, això –explica l'artista–. Cal llegir les històries amb atenció, familiaritzar-se amb les inspiracions, les fonts, la vida. I t'adones que tot està connectat, i que sempre hi ha un camí cap a allò que busques. Però potser no és directe. A vegades apareix mentre treballes en un altre tema".

A part d'això, adverteix que no s'ha de ser massa "literal" quan s'il·lustra un autor com Tolkien, perquè cada lector es crea les seves pròpies imatges, i diu que s'ha pres llicències "tot el temps". "Un autor mai no ho diu tot –adverteix Howe–. Un autor suggereix moltes coses que no descriu. I aquest és el regal que ofereixen els escriptors com Tolkien, que essencialment escriuen amb imatges, a les persones que creen les il·lustracions. Ell escriu, però no t’ho explica tot. No et diu necessàriament tots els detalls, però et transmet l’emoció dels personatges que es troben en aquella situació. I això és encara més valuós que la descripció".

Així doncs, per sortir-se'n, cal anar més enllà: "Tolkien, és un autor molt complex. No pots il·lustrar només el que hi ha al llibre. Quines en podrien haver estat les fonts? Quina va ser la seva experiència? A què es refereix? I totes aquestes coses han de formar part de la teva recerca de credibilitat, perquè la fantasia necessita un nivell extra de credibilitat i versemblança per poder funcionar".

El paper de la fantasia en un món convuls

Pel que fa a quin poder pot tenir la fantasia en un món convuls com l'actual, assegura que és molt més que "entreteniment". "La fantasia és el regne del què passaria si, de les proposicions, de les idees que no es presenten políticament. És el lloc on les idees poden ser transmeses a través d’una història. La fantasia té, i sempre ha tingut, un paper a jugar en la societat humana, és a dir, les primeres històries que coneixem no són històries del dia a dia, sinó que van enllà, cap al nostre enteniment del món i de l’univers", explica.

Malgrat tot, de tant en tant sorgeixen reclamacions per cancel·lar algun conte clàssic o algun llibre infantil, o modificar-los. "L’art de la política consisteix a trobar una manera de transmetre un missatge. Es fa servir tota mena de mitjans. Tot es polititza. I això és inevitable. Però el que vull dir és que la fantasia s’implica menys d’una manera lineal que la política. Està menys ancorada en les qüestions d’avui dia, però més ancorada en qüestions que sempre han estat amb nosaltres", diu.