La vida excèntrica del secretari més polèmic de Dalí

Púbol (Baix Empordà)No té entrada a la Viquipèdia, ni en català ni en castellà. I l’única informació vinculada a ell que apareix a la web de la Fundació Gala-Dalí és en una memòria de fa 20 anys, un abans que morís, per una sentència judicial en contra. Però durant 12 anys va ser la mà dreta i ombra del geni empordanès, més enllà del paper clau de la seva musa i amant, Gala. Una dècada clau per a la projecció internacional de l’artista i, sobretot, per al seu enriquiment personal.

Es tracta de John Peter Moore (Londres, 1919 - Cadaqués, 2005), el capità d’origen irlandès que va convertir-se el 1960 en el primer secretari de Salvador Dalí. El 1972, però, el geni empordanès va decidir trencar-hi llaços per complet. Ara bé, Moore va viure sempre a expenses del que li va brindar aquella dècada de vincles: tenia la col·lecció privada d’olis més gran del pintor, que exhibia en un museu a Cadaqués i que va acabar venent, acorralat per la justícia. Moore va acabar els seus dies esquitxat per les acusacions de falsificació i robatori d’obres de Dalí.

Ara el seu polèmic passat torna a remoure’s després que l’Associació Cultural el Kastell de la Bruguera de Púbol hagi obert les portes a l’excèntrica residència que va erigir als anys 70, a només 15 minuts a peu del castell de Gala, i que va convertir en escenari de grans festes “surrealistes”, segons recorden els veïns. Durant 20 anys, el Castillo de la Bruguera –com es podia llegir a la gran tanca de l’entrada– va convertir-se en un espai on s’hi celebraven grans festes vinculades als seus negocis, mentre ell va mantenir sempre la residència habitual a Cadaqués.

Instint per als negocis ràpids

Orfe de pares des de l’adolescència, era conegut pel sobrenom de Capità Moore per la carrera meteòrica que va emprendre a l’exèrcit britànic com a oficial d’intel·ligència durant la II Guerra Mundial. Per una carambola del destí, els seus passos es van creuar a Roma el 1956 amb un Dalí que començava a rebre reconeixement internacional. En aquell moment, Moore, conegut per la seva galanteria i capacitat per moure’s en el món dels negocis, ocupava la direcció a Itàlia de l’empresa cinematogràfica London Films. Alexander Korda estava gravant Ricard III a la ciutat amb Laurence Olivier de protagonista i va demanar un retrat a Dalí. L’encarregat de la negociació va ser Moore i poc després es convertia en l’ombra del geni empordanès.

El Capità era l’encarregat de tota l’obra gràfica i s’enduia un 10% de comissió pels negocis, mentre que la venda dels olis sempre va estar en mans de Gala. Segons explica Ian Gibson a La vida excessiva de Salvador Dalí (Empúries, 1998), Moore “es va esforçar a trobar maneres per cobrar les comissions i va desenvolupar un instint innat per fer negocis ràpids”. Va ser una època en què van començar a sorgir reproduccions de Dalí que, en alguns caos, s’acabaven venent com a originals. “Era l’inici d’un camí relliscós per a la reputació de Dalí com a artista seriós”, afegia Gibson, que en una entrevista a El País el 1998 apuntava la complicitat de l’artista: “Dalí va prestar-s’hi i va crear un món de corrupció”.

Cotxes histriònics i ocelots

En paral·lel a la compra que va fer Dalí del castell de Púbol el 1970 per regalar-lo a Gala, Moore va comprar el que era la masia de Can Barraquer, la muntanyeta boscosa a tocar del poble on els veïns acostumaven a anar a caçar bolets i a buscar bruc per fer escombres. No en va, la zona es deia la Bruguera de Púbol. Jaume Domènech va néixer aquell mateix any i assegura que un dels primers records que té del lloc és la seva àvia queixant-se que un “estranger” havia tancat tota la zona. “La gent gran del poble recorda també com un dia el Capità i Gala es van trobar a la plaça i ella va començar a insultar-lo en francès i a tirar-li pedres”, afegeix.

Ja d’adolescent, a mitjans dels anys 80, Domènech recorda veure Moore sortint de la finca, que tenia impol·luta, amb el vehicle més estrany i excèntric que havia vist mai. “Era un dúmper de càrrega frontal, el típic camionet d’obres, però hi havia posat diferents bancs per dur els convidats, i una lona de ratlles blanques i verdes per protegir-los de la calor –relata–. Alhora, duia lligats per darrere tot de gats salvatges”. Es refereix als ocelots, els felins amb què Dalí es va retratar en diferents ocasions durant els 60 i que eren l’animal preferit de la dona de Moore, Catherine Perrot.

El matrimoni Perrot-Moore va regentar durant anys un museu amb el mateix nom a Cadaqués. Però el 1999 van tancar-lo de cop després de la seva detenció mentre es dirigien per l’AP-7 cap a França. La Fundació Gala-Dalí els havia denunciat per la falsificació i venda de milers de litografies de l’artista. Dins del seu museu es va trobar un quadre del geni empordanès que teòricament havia estat robat d’una galeria de Nova York 15 anys abans. El 2004, un jutge de Figueres va condemnar Moore per “vulnerar el dret moral de l’autor” en manipular una de les obres de Dalí. Ara bé, un any després Perrot va ser absolta de les acusacions d’estafa i falsificació. El tribunal va al·legar que no havien rebut “cap prova” que demostrés l'acusació.