Jonás Trueba explica tot el que cal saber per celebrar una separació

En una de les primeres escenes de Volveréis, una parella es planteja la possibilitat d’organitzar una festa per celebrar la ruptura després de 15 anys de relació. Aquesta improbable idea va prenent força gràcies a l’afany del duo per demostrar que, malgrat el final de l’amor, tots dos es troben “molt bé”. Tanmateix, en una de les múltiples converses que van teixint el relat, la noia (fascinant Itsaso Arana) veu la llum i afirma: “Això podria funcionar en una pel·lícula, però a la vida real...”. I és justament en aquest indret, en la frontera entre la cinefília i el fluir del real, on el madrileny Jonás Trueba construeix un estimulant joc de miralls entre l’art i la vida.

De la banda de la ficció, Trueba elabora un laberint narratiu en què la història de separació –que remet a comèdies clàssiques com La terrible veritat o Històries de Filadèlfia– s’imbrica amb la creació d’una pel·lícula (dins del film) dirigida per la dona de la parella. D’altra banda, del costat de la vida, Trueba entrega una emotiva oda als lligams afectius i les herències familiars convidant el seu progenitor, Fernando Trueba, a interpretar “el pare de l’antinúvia”. L’extens primer pla en què Trueba-pare s’esplaia sobre l’interès del filòsof Søren Kierkegaard per estudiar el sentit de la vida des d’arran de terra, lluny de les abstraccions elevades, podria ser el millor que Trueba-fill ha filmat mai.

"Totes les comèdies clàssiques que tant ens agraden coquetegen amb la frivolitat"