Jordi Casanovas: “El més terrorífic que he viscut mai és el naixement del meu fill"

BarcelonaExplica la llegenda que molts segles enrere, mentre una dona caminava pel bosc, va topar amb una cova d'on sortia el crit d'una criatura. Dins la cova va trobar una goja que sostenia un nadó en braços i, tota preocupada, plorava perquè no podia alimentar-lo. La dona es va endur el nen per alletar-lo durant un any i, en recompensa, la goja va atorgar-li favors màgics. És una de les llegendes que ha recollit aquests últims anys el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), que des que viu a Girona s'ha anat interessant per "les narracions i les cançons orals" de les comarques gironines. "Vaig coincidir amb la gent del Càntut el 2022, en l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura, i vaig pensar que estant tan a prop estaria bé fer alguna cosa junts", explica Casanovas.

Tot i que no han col·laborat directament, els responsables del Càntut van suggerir-li algunes cançons que han acabat sent el punt de partida d'Allà lluny hi ha una caseta, una obra teatral de terror interpretada per les actrius Cristina Arenas, Meri Yanes i Mercè Pons, totes tres gironines. L'espectacle es podrà veure del 3 al 6 d'octubre a la Sala Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, dins el festival Temporada Alta, i del 31 d'octubre al 24 de novembre a la Sala Beckett de Barcelona. "Volia veure si es podia escriure una història de terror a partir de narracions orals catalanes. És una cosa que fan molt els japonesos o els irlandesos, per exemple, que tenen un gran imaginari popular i l'utilitzen a les seves ficcions, de vegades per crear relats inquietants o terrorífics", diu Casanovas, que creu que "moltes cançons i llegendes aparentment dolces tenen una cara fosca, perquè són moralitzadores i tenen a veure amb el càstig".

Un malson ambientat a la vall de Llémena

La protagonista d'Allà lluny hi ha una caseta és una noia embarassada que se'n va de casa perquè descobreix que el seu marit és un maltractador. Com que se sent sola, decideix anar a trobar dues llevadores que li ofereixen un part natural, a la muntanya, en sintonia amb les forces primigènies de la terra. Segons Casanovas, la noia "busca fugir de dos terrors": "El primer és que la criatura s’assembli al pare. I el segon, que a la criatura li pugui passar alguna cosa greu per culpa de les decisions que ella ha pres, des de fugir fins a anar-se’n sola en una masia abandonada". "L'obra no pretén espantar la gent, sinó generar una tensió constant durant una hora i deu minuts, perquè el públic observa com una persona s'ha ficat a la gola del llop i no sap com sortir-ne", afegeix el dramaturg.

A Casanovas se li va acudir aquesta història arran d'una vivència personal: "Em vaig adonar que el més terrorífic que he viscut mai és el naixement del meu fill. Al final tot va anar molt bé, va ser un dia meravellós, segurament un dels més feliços de la nostra vida, però va ser un part llarg i complicat. Ens van culpar d’unes decisions que havíem pres que no eren ni de bon tros tan greus com ens les plantejaven. Vam viure-ho amb ansietat, ens venien imatges i pensaments terrorífics. Era un part d’hospital, tot molt convencional, però vam estar sotmesos a un terror psicològic".

La masia on transcorre l'acció està situada a la vall de Llémena, a prop del santuari de Rocacorba, i les llegendes que s'esmenten a l'obra són específicament del Gironès, l'Empordà i la Garrotxa. Tot i això, Casanovas creu que molts d'aquests relats són compartits amb altres comarques del país. "En una escena, per exemple, apareix la llegenda de la pedra del diable, que també s'explica en altres llocs de Catalunya, sobretot on hi ha dòlmens", explica el dramaturg.