Jordi Colomer al Macba: la imaginació al poder!

BarcelonaL’artista Jordi Colomer (Barcelona, 1962) va viure durant molts anys molt a prop del Macba. Li semblava un lloc familiar, i des del balcó de casa podia ser testimoni privilegiat de celebracions que s’esdevenen a la plaça dels Àngels, com les victòries del Barça o els aniversaris de la independència de les Filipines. També veia l’edifici de Richard Meier, que considerava “un ovni” i li generava “rebuig”, perquè la seva arquitectura li sembla “antipàtica”. “L’edifici estava passat de moda fins i tot quan el van construir”, adverteix Jordi Colomer amb motiu de la gran exposició que el mateix Macba li dedica a partir d’aquest dijous, Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus, la més ambiciosa de la seva trajectòria. 

Al llarg dels anys el Macba ha canviat, i en comptes de la rigidesa que es pot atribuir a l’edifici, al cor de la institució, la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, i els seus equips, han demostrat que tenen “molta cintura” per adaptar-se als “projectes vius” de Colomer i convertir-los en una exposició, com diu el comissari, el professor Martí Peran. Així que aquest dimecres a la tarda s'ha pogut veure, dins el museu i a la plaça, un ball, a ritme de gralla, amb els dos gegants del Raval que Colomer ha creat amb els infants del Casal dels Infants del Raval.

“La dimensió escènica de Jordi Colomer s’apodera del Macba”, afirma Elvira Dyangani Ose. “Quan parlem del que és escènic, parlem d’una accepció molt generosa de la condició escènica, que podem arribar a resumir com aquella en la qual la potència d’imaginació, en comptes de canalitzar-se per generar espais de fantasia i recés, es projecta sobre l’espai real, el temps real i genera esdeveniment real”, diu Peran. I això ja es troba en les escultures fetes amb materials intervinguts de la primera etapa de Colomer, i més endavant surt al carrer de ciutats d’arreu del món amb unes desfilades que recorden el poder catàrtic del carnestoltes i unes manifestacions en què es barregen la reivindicació i la festa. Molt sovint en llocs perifèrics i amb materials precaris, tots ells versàtils i plens de possibilitats. Colomer s'escola per les esquerdes de les dinàmiques abassegadores que marquen les ciutats per retornar-les a la gent, creant "unes utopies possibles" que es poden acomplir durant un temps determinat.

"En contrast de la política ordinària, l’obra del Jordi permet pensar una experiència política extraordinària que disposa d’instruments per poder-se desenvolupar que no són altres que posar en acte la potència de la imaginació – explica Peran–. Tot això el Jordi ho fa jugant lliurement amb paraules i les imatges, amb les vicissituds dels diferents territoris, conjugant lliurement el passat, el present i el futur, i tot això té una dimensió política, perquè ens permet unes altres maneres d’estar junts, altres maneres d’ocupar territoris, de produir experiència col·lectiva...". Però també adverteix que Colomer no fa un art explícitament polític.

Una mostra d’això és Modena parade, una desfilada a la ciutat italiana en què tothom podia participar sempre que interpretés o representés la mort, amb l’objectiu de visibilitzar la mort d’una manera més humana i celebrativa que la fredor de les xifres de morts que arribaven durant la pandèmia de la covid. “Els polítics haurien d’aprendre molt del teatre. Es queden molt curts, haurien d’escenificar molt més tot el que són els anhels, els conflictes”, diu Colomer.

Més de 50 treballs des de finals dels anys 80

La llavor de l’exposició es remunta a l’etapa de Ferran Barenblit al capdavant del Macba, i es va donar la coincidència que Dyangani Ose també el tenia en cartera quan va arribar al museu. Després que centres importants d’arreu del món hagin dedicat grans exposicions a Colomer, com el Museu Reina Sofia i el Jeu de Paume de París, és un gran encert que la seva exposició més potent l’hagi organitzat el Macba, tot i que aquest dimecres l’artista bromejava que volia que li dediquessin una antològica quan fos mort. 

Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus, que es pot visitar fins al 24 de setembre, inclou més d’una cinquantena de treballs des de finals dels anys 80, tres de les quals són de nova producció. Entre elles n’hi ha de tan emblemàtiques com el cotxe coronat amb un rètol confús que pregunta i al mateix temps respon No? Future!, que es va poder veure a la Manifesta de Sant Petersburg i a Le Havre. I altres com Anarchitekton, amb els estendards amb maquetes d'edificis famosos com l'antiga Torre Agbar, i la videoinstal·lació Prohibido cantar, en la qual va traslladar la Mahagonny de Bertolt Brecht als terrenys dels Monegres on s'havia d'aixecar EuroVegas.

El recorregut de l'exposició no està organitzat cronològicament, sinó que les obres estan posades com “un conjunt ambiental”. Així que el públic pot decidir per on entra i per on surt de la sala i com s’aproxima a cadascun dels treballs. “La millor manera de veure aquesta exposició és amb una mica de confusió, i perdent-se. És com una ciutat en petit, amb les seves places, els seus carrerons”, diu Colomer. I, fora del Macba, la mostra té continuïtat en l’espai artístic que l’artista i la productora i agitadora cultural Carolina Olivares tenen a l’Hospitalet, La Infinita.