Jordi Oriol combat el mite d’Europa al Temporada Alta

BarcelonaEuropa és el resultat d’un rapte i una violació. Si més no, això explica la mitologia grega, que parla d’una princesa fenícia de la qual Zeus es va enamorar. Per seduir-la, es va convertir en brau. “La imatge d’un toro amb una dona nua asseguda al damunt és recurrent a l’hora de parlar d’Europa. És molt estrany que la història d’un rapte i una violació simbolitzi la Unió Europea”, afirma el dramaturg i director Jordi Oriol. A partir d’aquell mite i de l’Europa actual, Oriol ha construït un espectacle que qüestiona el poder i reflexiona sobre la lluita de classes. Europa Bull, amb la qual va guanyar el premi Quim Masó 2018, s’estrena divendres al Canal de Salt dins el festival Temporada Alta. Després saltarà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, on es podrà veure del 28 de novembre al 15 de desembre.

Al principi, la idea de plantar l’Europa d’avui dia a l’escenari aterria Oriol. “Hi passen tantes coses, i jo volia donar veu a tots els bullicis, que et quedes curt i es fa banal”, explica el dramaturg. A partir d’una peça curta representada al festival The Future of Europe de Stuttgart el 2018, Oriol va decidir focalitzar-se en les altes esferes i en qui ocupa realment els llocs de poder. “Abans sempre hi havia un rei a qui tallar el cap. Avui dia aquests reis són els polítics, però quan desapareixen en col·loquen d’altres. I no són els que estan a dalt de tot”, assegura Oriol.

Europa Bull arrenca en un despatx del departament general de cultura de la Comissió Europea on es reuneixen funcionaris i representants de diferents països. “Volia contrastar el que explica el mite amb el que està passant –apunta el dramaturg–. El poder s’ha metamorfosat en moltes coses, com els diners i els mitjans de comunicació. A qui hem de criticar? Qui s’amaga darrere del poder? Tot està pervertit des de dalt”.

Com és habitual en els espectacles d’Oriol, la paraula té un pes especial a Europa Bull, tot i que el muntatge no és purament teatre de text, sinó que combina diverses disciplines, entre les quals la dansa i la música en directe. El dramaturg explica que, idealment, haurien necessitat 18 actors, “però al final són sis intèrprets que fan múltiples personatges”. El repartiment del muntatge està format per Joan Carreras, Sasha Agranov, Anna Hierro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets. “Són intèrprets de diferents disciplines i que parlen diversos idiomes, per configurar així aquest món babèlic que és la Unió Europea”, afegeix Oriol.

Contra el soroll del poder

Europa Bull vol ser també un reclam “a la calma” i a “parar, seure i pensar”. Però, paradoxalment, el públic de l’espectacle no tindrà tranquil·litat, sinó més aviat un bombardeig d’escenes i personatges canviants (alguns dels quals són figures històriques clau d’Europa com Robespierre, Juli Cèsar i Joana d’Arc). En aquest sentit, Oriol creu que Georges Orwell anava errat:“El Gran Germà no ens controla, sinó que està constantment traient conills d’un barret de copa. El soroll és la nova arma de poder per despistar-nos del que és important”.

El títol de l’espectacle juga amb la paraula bull –que significa toro en anglès– perquè les vaques són recurrents en la història d’Europa. No només hi apareixen al mite, sinó també en diverses anècdotes, com per exemple el problema diplomàtic que es va crear l’any passat quan un d’aquests animals procedent de Bulgària va creuar la frontera amb Sèrbia. “Un ciutadà la va trobar i va intentar tornar-la al seu propietari, que era búlgar, però la policia va detenir abans la vaca i la va condemnar a mort perquè no tenia papers”, explica Oriol. El conflicte (que després d’un llarg procés va acabar bé; la vaca va salvar la vida) és només un dels exemples d’aquesta Europa contradictòria, desigual, polifònica i en constant ebullició que retrata l’espectacle.