Estrena

Jordi Savall cavalca sobre la llibertat expressiva de Gluck

El Liceu estrena 'Don Joan' i 'Semíramis' amb el Ballet du Capitole de Tolosa en pes

Jordi Savall entre els coreògrafs Ángel Rodríguez i Edward Clug.
20/03/2025
3 min
Regala aquest article

Barcelona"Cada cama que tenim a Tolosa la veureu a l'escenari", promet Beate Vollack, directora del Ballet de l'Òpera du Capitole de Tolosa. La companyia en pes, amb 35 ballarins, interpretarà dues coreografies originals sobre dos símbols de la llibertat sense cotilles, el Don Joan i la Semíramis, amb la música de Christoph Willibald von Gluck interpretada per Le Concert des Nations sota la direcció del mestre Jordi Savall. L'espectacle es podrà veure del 23 al 29 de març al Gran Teatre del Liceu, per primera vegada inclòs en el festival Dansa Metropolitana.

"Gluck és un dels compositors essencials de la transició del barroc al classicisme. És el que va entendre més bé en la seva època el canvi que representava, inspirat per la il·lustració, el desig de llibertat, de modernitat i d'expressió més autèntica", destaca Jordi Savall. Com que el compositor alemany havia estudiat a Itàlia, dominava la composició operística, però el seu estil "més enllà dels convencionalismes del moment" li va valdre "crítiques acèrrimes, brutals, pel seu hermetisme, per unes harmonies modernes que el públic no va entendre, perquè les consideraven fora de les normes", exposa Savall.

En el seu desig de trencar amb el recarregament barroc i de buscar noves maneres d'expressar-se, el 1761 presenta a Viena un Don Joan amb un ballet pantomima. No hi ha rastre, en la història de la dansa, d'aquell projecte, però sí que n'ha quedat "una música que no és narrativa, sinó que dona tota la llibertat creativa al coreògraf", assenyala la directora del ballet de Tolosa, on es va estrenar aquesta coproducció a tres bandes amb el Liceu i el Teatre Nacional de l'Òpera Còmica de París.

Un 'Don Joan' d'avui

La vetllada uneix per primera vegada les dues peces de Gluck, i ho fa amb dues coreografies que ofereixen "aproximacions i llenguatges diferents, però que es complementen", diu Vollack. El coreògraf romanès Edward Clug està al darrere de l'escenificació del Don Joan. Clug, enlluernat per "la llegenda d'origen espanyol del senyor que té molta traça amb les dones", pel text que va escriure inicialment Molière i també per coincidències fortuïtes com la semblança fonètica del seu cognom amb Gluck, va decidir acceptar el repte. "Des del començament vaig entendre que tenia un problema sobre la taula i és que la música és molt bonica, però no necessàriament inspiradora, quan penses en l’obra de Molière. I jo sabia que tal com ho van dissenyar a l'època no funcionaria amb el públic d'avui", explica.

La seva aposta ha estat deixar de banda l'abstracció i construir una història "des de la intuïció", a partir de la força del mite: fa ballar els tres personatges protagonistes, el poble (amb una companyia que fa de cor) i l'estàtua del Comendador en escena. "Hi ha un dramatisme intens que culmina en un final molt espectacular, quan el Comendador fa que s'obri l'infern i les fúries s'emporten Don Joan. És una de les escenes més expressives que s'havien compost fins aquell moment i estic segur que Mozart va conèixer aquesta obra perquè hi ha moments que recorden el que després farà ell", apunta Savall, que destaca passatges musicals com un fandango d'allò més "sensual i llibertí".

'Don Joan' del Teatre de l'Òpera Nacional du Capitole de Tolosa.
Una escena del Ballet du Capitole de Tolosa.

L'espanyol Ángel Rodríguez ha coreografiat Semíramis, un drama grec en què la protagonista assassina el marit i busca un nou amant que resulta ser el seu fill. El coreògraf ha imaginat una dona empoderada i l'ha col·locat davant d'un impressionant teló de divuit metres "que podria exposar-se al Guggenheim", diu el coreògraf. "Us podeu imaginar l'enorme tensió i força dramàtica de l'obra", exclama Savall, que celebra la possibilitat de "sentir aquesta música amb un complement visual que va al cor, a través de la bellesa dels moviments i l'expressió que ofereix la dansa", afirma.

El programa s’iniciarà amb "un aperitiu de molta categoria que mostra la qualitat de l'estil compositiu de Gluck", diu el mestre, com la suite orquestral d’Iphigénie en Aulide (1774), una obra que encetarà el camí cap a la fusió de música i dansa, Gluck i Savall.

stats